diumenge, 23 de desembre del 2012

FESTIVAL DE NADAL 2012

Vídeos del Festival de Nadal 2012 de l’Institut Sòl-de-Riu:

1a part:



2a part:



(BEN AVIAT POSAREM EL MINUTATGE DE LES ACTUACIONS)

Actuació DJ Xavier Reverté:
(Lamentem no disposar imatges de l'actuació de Sergio Romero (es va acabar la bateria de la càmera, Si disposeu d'alguna imatge contacteu amb nosaltres):

dissabte, 17 de novembre del 2012

ALGUNS POEMES DE NADAL

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
(1894 - 1924)



L'irradiador del port i les gavines

NADAL

A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.

Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Font: http://www.poesiacatalana.com/joansalvatpapasseit.asp

Nadal antic
(Primera versió)



Ara que vós no hi sou, oh pare,
recordo aquells primers Nadals:
l'aspre gemec de la simbomba
pel celobert tan alt,
el passadís en l'ombra
(de la basarda, llarg),
el menjador de casa
com un vaixell pel mar,
i la tendresa que ens unia
ran del vidre entelat.


En ésser l'hora, quan els versos
calia recitar,
i sol i dret em veia,
el blanc paper a la mà,
d'esquerpa timidesa
em bategava el cor adelerat.


Ara que vós no hi sou, oh pare,
recordo vells Nadals:
Vós sou una ombra dolça,
i on és aquell infant?



(Tomàs Garcés)
Font: http://desdunsullsdedona.blogspot.com.es/2011/12/poema-de-nadal.html


UN PROPER NADAL, UN ANY
QUALSEVOL, EN EL FUTUR

Entre la molsa, el suro i la farina
hi havia un nen Jesús. Parlo d'abans.
Abans roselles en sembrats d'avena.
Abans estels en firmaments d'atzur.

Però ara no, castíssimes estrelles;
perquè ni els ducs ni els frares del Carmel
no han vist el rosa intacte de l'aurora.
Són paradoxes -diuen- de la vida.
Jesús té dos mil anys i dos mil rostres.

Vindran els mags?... I, quan Nadal s'atansa,
vénen àrabs amb llaunes de petroli.
També ens duran, del Nord, piles d'urani
i el suc enverinat de la cicuta
i el làtex groc de l'amanita fàl·lica.
Inútil ja la neu sobre els sembrats.
Inútils els estels. Del tot inútil
la Verge que infantava a l'establia.
Calleu, campanes, que Jesús no és nat.


Vergés Príncep, Gerard, Long Play per a una ànima trista (1986)

Quan és Nadal envien els notaris
targes postals amb neu i purpurina.
Quan és Nadal, del vent viuen els llops.

Vergés Príncep, Gerard, L'ombra rogenca de la lloba

BALADA DELS PROVERBIS

Tant grata la cabra, que jeu malament;
tant va el càntir a l'aigua que es clivella, un dia,
tant s'escalfa el ferro que es posa roent,
tant el pica el mall que el ferro es revincla
tant pesa i val l'home com és estimat,
tant l'home s'allunya que tothom l'oblida,
tan dolent és l'home com és desdenyat,
tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

Tant i tant parlem que ens contradiem,
tant val bona fama com mercè adquirida,
tant es pot prometre que tot s'ho enduu el vent,
tant prega la veu que és la veu oïda;
tant més vols la cosa que més has buscat,
tant com l'has cercada l'has aconseguida,
tant l'has ignorada com menys singular,
tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

Tant s'estima un gos que se l'alimenta,
tant la cançó corre que tothom l'ha dita,
tant la fruita es guarda que de cucs s'emplena,
tant bateu la plaça que l'heu conquerida;
tant hom es retarda que falla l'empresa,
tant hom s'adelera que perd la partida,
tant fort abracem que ofeguem la presa,
tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.
Tan gran és l'escarni que ja ni riem,
tant has malgastat que no tens camisa,
tan franc es pot ésser que tot es malmet,
tant més val dar cent que prometre mília;
tant s'estima Déu que l'Església neix,
de tant que heu donat, manllevar us caldria;
tant bufa la brisa que es transforma en vent,
tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

Tramesa al Príncep

Tant temps viu el boig que espavila el cap,
tant d'enllà se'n torna com enllà ha fet via,
tant l'han castigat que ja n'està fart,
tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

Vergés Príncep, Gerard, L'ombra rogenca de la lloba (1982)

dissabte, 10 de novembre del 2012

Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2012

El dimecres 28 de novembre de 2012 (18.30 h.), tindrà lloc la presentació de l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2012 a l'Aula Jordi Rubió i Balaguer (Aula 210) de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. L'Anuari 2012 pretén recollir una impressió general del que s'ha realitzat al voltant de la lectura i l'edició, a les biblioteques, les escoles i les llibreries de Catalunya els anys 2010 i 2011, s'hi inclouen a més els estudis i les investigacions que s'han publicat en aquest període. Els articles s'han encarregat a professionals i investigadors relacionats directament amb aquests temes per tal de poder garantir la qualitat i la coherència de les dades. En la presentació intervindran Pedro Rueda, director de l'Observatori, i Bernat Dedéu, filòsof i musicòleg. Podeu consultar en els enllaços el web de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura i el número anterior de l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2010

diumenge, 4 de novembre del 2012

TESTEANT, TESTS ON LINE

TESTS ON LINE PER A TOTES LES ASSIGNATURES:

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Manifest del Correllengua 2012, llegit pel seu autor, Màrius Serra, va visitar el nostre centre...

... l'any......... El primer alumne de l'Institut Sòl de Riu que ho encerte rebrà, com a obsequi de la biblioteca, un llibre.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

dilluns, 3 de setembre del 2012

PLA DE LECTURA I ESCRIPTURA DE CENTRE

Pla de Lectura i Escriptura de Centre de l’Institut Sòl-de-Riu d’Alcanar

1. Introducció / Justificació
La lectura i l’escriptura són dos dels eixos vertebradors de l’aprenentatge, l’acció educativa ha de garantir l’assoliment d’estes destreses amb els nivells que corresponen a les respectives etapes.

És ben cert que la lectura i l’escriptura són presents a la major part de les activitats que es realitzen al nostre centre, l’objectiu del PLEC és deixar constància d’estes actuacions i de desenvolupar l’acció del conjunt de la millor manera possible, i sempre d’una manera coherent i coordinada.

El Pla de Lectura i Escriptura de Centre és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial dels centres educatius i per promoure:
- l’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;
- l’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta, com la capacitat de discernir críticament la informació vehiculada per textos de diferents tipus i registres, i com a aprenentatge de la gestió del coneixement. Suposa una lectura extensiva i implica totes les àrees del currículum;
- el gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
- i la formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines tècniques i metodològiques de les diferents formes d’accés, tant a la lectura com a font d’informació, com a la lectura com a font de gaudi. Suposa una formació específica en el si de la biblioteca escolar.
El Pla de lectura i Escriptura de Centre és una oportunitat perquè els centres educatius esdevinguen contextos de lectura, escriptura i aprenentatge, oberts a tots els textos i als formats diversos en què es presenta la informació:
- La lectura de textos continus i discontinus.
- La lectura en codis diversos.
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
El Pla de Lectura i Escriptura de Centre ha de ser una eina per acostar-se a la lectura amb una mirada més àmplia, que implica tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir no solament a la ficció, sinó també al gust per conèixer i saber.
Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i del Pla de Lectura i Escriptura de Centre, és imprescindible que cada ensenyant assumisca que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cadascuna de les àrees del currículum. Això no vol dir que necessàriament s’haja de desenvolupar estratègies concretes per assolir els objectius marcats, sinó que vol dir també aprofitar la tasca docent que ja s’està portant a terme en el centre, coordinar-la i gestionar-la, així com seqüenciar-la perquè esdevinga una inèrcia, mai rutinària, en la gestió i desenvolupament de les activitats del centre.
Tenint sempre present, a més, que s’ha de treballar des del centre educatiu amb la col•laboració activa de les famílies (AMPAS) i d’altres institucions com poden ser les biblioteques públiques i les administracions (plans d’entorns, plans municipals...).
El Pla de Lectura i Escrip`tura de Centre ha d’esdevindre un compromís adquirit i assumit per tot el centre educatiu. Un compromís cap al desenvolupament ple de l’alumnat per la lectura, amb objectius programats, seqüenciats en el temps i assolibles a partir d’estratègies graduades coherentment. No podem oblidar que a l’horitzó hi ha l’assoliment d’una societat plenament lectora, un conjunt de persones menys vulnerables i més crítiques amb tot allò que passa al seu entorn.

Marc Legal:
A continuació s’expliciten aquells articles del nou currículum (Decret 142/2007, i 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria) que sostenen legalment la necessitat de disseny d’un Pla de Lectura de Centre.
Annex 1 (Pàg. 21827)
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):

Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
a. A través de les llengües
b. A través de les altres àrees
c. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (Pàg. 21870)
Article 2
Finalitat
2.1 La finalitat de l'educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a l'escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l'autonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d'estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l'afectivitat de tots els nois i les noies.
2.2 L'educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel•lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l'alumnat i on predomini l'èxit escolar, i l'equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.
Capítol 2
Currículum
Article 6
6.1 S'entén per currículum de l'educació secundària obligatòria el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa.
Article 7
Competències bàsiques
7.1 S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per l'adquisició dels objectius educatius de l'etapa.
Annex 1
Competències bàsiques
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):
Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
d. A través de les llengües
e. A través de les altres àrees
f. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.
Annex 2
Currículum de l'educació secundària obligatòria
d.) Àmbit de llengües
(Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengües estrangeres)
Objectius
Les matèries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengües estrangeres de l'educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

Recollim algunes de les disposicions vigents que fan referència a la lectura.
DECRET 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5
de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el
Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organització dels ensenyaments
de batxillerat al règim nocturn
__________
Article 4
Les diferents modalitats del batxillerat tindran com a finalitat que l'alumne/a, en acabar-lo, assoleixi les capacitats següents:
3. Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural
9. Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.
Article 17
Cal que en el currículum de les diferents matèries hi hagi alguns continguts procedimentals que ajudin l'alumnat a saber realitzar un treball de recerca. Els alumnes han de desenvolupar la capacitat de recerca adient al nivell d'estudis que estan cursant, exercint-la en les diferents matèries. Per la importància que té aquesta capacitat i pel caràcter interdisciplinari que pot suposar, els alumnes han de realitzar un treball de recerca, preferentment al darrer curs, al qual s'assignaran 2 crèdits.
Annex 1
Matèries comunes
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
D'altra banda, l'edat vivencial dels nois i de les noies també fa necessari d'oferir-los possibilitats de conèixer a fons obres literàries que els ajudin a definir la seva sensibilitat, a conèixer-ne d'altres o a millorar l'expressió de sentiments, vivències o experiències personals. És aquesta la primera raó que ha mogut a incloure en el currículum continguts relacionats amb la literatura. L'altra raó és proporcionar a l'alumnat, mitjançant la pràctica lectora, l'anàlisi i la reflexió, uns elements bàsics perquè, un cop acabat el cicle, tingui l'autonomia suficient per llegir amb interès i profit, per comprendre i, si cal, valorar críticament el discurs literari.
La diferència amb el nivell anterior caldrà establir-la en dos punts: el tipus de textos amb què es treballarà i el treball que s’hi farà. I això és vàlid, tant per als continguts de llengua com per als de llengua i societat i els de literatura. Els textos d’aquest nivell, en qualsevol camp, han de ser adequats a la capacitat i maduració de l’alumnat i al que se li demana des de les altres àrees: registre formal, estructura lògica, coherència, ordenació de les idees, correcció, etc. D’altra banda, el món actual, en constant evolució, exigeix un domini de les noves tècniques de recerca i selecció de la informació: les bases de dades, CD-ROM, Internet, així com l’ús del processador de textos i els mitjans tecnològics de presentació.
Objectius generals
2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.
4. Comprendre textos escrits de caràcter formal, literaris o no.
13. Analitzar, comparar i interpretar textos literaris en prosa, en vers o teatrals.
15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

3.2.3. Centre educatiu
b. Projecte curricular de centre / lingüístic.
En aquest punt caldrà incloure aquells elements dels documents de gestió del centre, el Projecte curricular i el Projecte lingüístic, que fan referència de forma explícita a la lectura.


c. Responsabilitat del claustre i/o departaments i/o coordinació de cicles.
Es responsabilitat del professorat de cada nivell l’establir les estratègies de lectura, accés a la societat del coneixement i la informació, ús de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació que utilitzarà. Per tant, les programacions de nivell i matèria reflectiran les actuacions concretes al voltant de la lectura i l'escriptura que es realitzen al nostre centre.
Els departaments vetllaran per la gradació i coherència de les estratègies proposades, proposarà activitats i fórmules de millora.
Les reunions de cicles canalitzaran les propostes fetes des de la biblioteca i plantejaran propostes a la biblioteca.

d. Funció de biblioteca escolar “ puntedu” / responsable
S’ha de considerar un càrrec de coordinació amb possibilitat de participar de la reunió de Caps de Departament. Una de les funcions d’esta reunió seria la de constituir-se en Comissió de Biblioteca.
Funcions específiques del coordinador de biblioteca:
Catalogació de tots els documents que arriben al centre: llibres, vídeos, CDRoms, etc...
Recollir les propostes d’adquisició de llibres que es realitzaran des dels diferents departaments.
Filtratge de les peticions: veure les que poden ser resoltes per préstec interbibliotecari i institucional amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, d’Alcanar.
Realització de la comanda previ acord pressupostari.
A banda de la petició general es tindrà en compte:
a) Adquisició de novetats locals.
b) Novetats diada de Sant Jordi.
c) Assistència a les fires del llibre ebrenc: Jesús-Tortosa, a l’abril, i a la Fira del llibre ebrenc a Móra d’Ebre, normalment la 1a setmana de juny, per a l’adquisició de novetats intercomarcals.
d) Elaborar el programa anual d’actuacions en base a este esquema:
Normativa d’ús de la biblioteca.
Pressupost.
Adquisicions.
Participació al Festival de Nadal, edició dels vídeos.
Activitats de la Diada de Sant Jordi: l’apartat central serà el Certamen de Recitació Poètica “Elena Monroig Ferreres”.
Col•laboració amb la Setmana Cultural: Visita d’escriptors i escriptores, a proposta del Departament de Llengües i atenent als diferents programes de subvenció.
Publicació de la normativa d’ús de la biblioteca durant el treball de síntesi.
Relació amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat relativa al treball de síntesi: se’ls ha de facilitar una còpia perquè puguen fer una orientació bibliogràfica i documental adequada.
Orientació bibliogràfica i documental a l’alumnat de 2n de Batxillerat en el treball de recerca.
Publicació a La Revista de la memòria de les activitats realitzades amb la seua valoració corresponent.
e) Control del préstec i el maquinari:
El sistema de préstec és manual, mitjançant un llistat, que permet un cert grau d’autonomia en l’ús dels documents de la biblioteca. És important el registre de tot document que surt, per a tindre una notícia estadística i per al control.
f) Manteniment de les plataformes de divulgació de les activitats de biblioteca: bloc, Youtube, Slideshare,...
g) Impulsarà el projecte de Biblioteca d’Aula.
2. Objectius generals (del PLEC i del PCC)
(Objectius generals que el centre es planteja en relació al PLEC i al Projecte Curricular).
3. Anàlisi prèvia de l’entorn

(Relació dels resultats de l’anàlisi prèvia que marcarà el punt de partida de cada centre a l’hora d’elaborar el PLEC. Veure l’apartat <> de l’esquema Seqüència temporal
d’aplicació del PLEC, pag. 19-20 ).
En La Revista de l’IES s’ha anat publicitant a la secció “La biblioteca informa...” de les novetats i les activitats desenvolupades. De manera que podem tindre un estudi força acurat dels llibres registrats, dels prestats, dels escriptors i escriptores que ens han visitat, dels concursos als quals hem fomentat la participació i, finalment, el nostre projecte de biblioteca escolar puntedu, presentat el curs 2004-2005 assenyalava el calendari d’actuacions previstes.
S’ha de fer notar que algun dels objectius, amb la dedicació horària disponible, són impossibles d’assolir i que molts d’ells s’han realitzat amb força hores de dedicació a banda de les oficialment destinades. No és esta una situació ideal, ja que les coses que es deixen a la voluntat, la voluntat pot deixar de fer-les.
Caldria una enquesta per avaluar el grau de coneixement i d’ús per part de tota la comunitat educativa de la biblioteca escolar puntedu.
Tenim una sèrie de dades objectives, tot i que no fiables del tot, el registre de préstecs manual, el propi catàleg i la seua evolució, el nombre d’escrits publicats al bloc de la biblioteca, el nombre d’àlbums web, els vídeos pujats al Youtube, l’espai dedicat a Slideshare,... És important destacar que estos espais s’han compartit, sobretot, amb la coordinació de serveis i estan adequadament publicitats a la web del centre. S’ha d’indicar que la majoria d’estos espais contemplen la possibilitat de subscripció, de manera que no caldria informar personalment de les novetats que es van produint. Tot i això, en moments determinats s’ha fet una tramesa de correu electrònic al personal del centre per donar una informació més ràpida i directa, però és un mitjà del qual no s’ha d’abusar i, per altra banda, també cal dubtar de la seua eficàcia.
S’han establert mecanismes de relació amb les escoles del municipi: la visita al centre que fa en setmana cultural (mes de maig) l’Escola Joan Bta. Serra i la informació penjada al Youtube sobre el funcionament i les activitats de la Biblioteca de l’Institut, que serveix perquè l’alumnat de l’Escola El Marjal, de les Cases d’Alcanar, puga realitzar una visita virtual.
Un altre capítol és el de la col•laboració amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, que s’ha d’agrair i que té un important significat econòmic pel que representa d’estalvi i de rendibilitat dels recursos. Difusió mútua de les respectives activitats, préstec institucional, campanyes i activitats conjuntes, etc...
4. L’aprenentatge de la lectura
a. Definició

Entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com a una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;

b. Objectius
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
c. Activitats
Anàlisi de l’estructura de diferents tipus de text: expositius, argumentatius, instructius,...
Producció de textos propis de diferents tipologies seguint uns pasos concrets.

d. Avaluació

Capacitat per a identificar diferents tipus de textos i els seus components.

5. L’aprenentatge a través de la lectura
a. Definició
La lectura és imprescindible per a aconseguir assolir uns coneixements, en primer lloc, mecànica, i en segon lloc, i definitiu, a l’educació secundària i postobligatòria, comprensiva. De manera que es puguen integrar els coneixements en una xarxa de relacions útils per a donar respostes adequades en diferents situacions.
b. Objectius

c. Activitats
d. Avaluació
6. El gust per llegir
a. Definició
És l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
b. Objectius
Lectura de com a mínim un llibre per trimestre per a cadascuna de les llengües. Els llibres proposats pels diferents departaments haurien de contemplar variació de gèneres, obres d’autors de l’entorn més proper i lliure elecció.
c. Activitats
Variades i adequades al nivell.
Per exemple:
1r Cicle: Fitxa tècnica del llibre, breu resum i opinió personal
2n Cicle: Estudi dels diferents elements lingüístics i literaris dels llibres llegits.
Batxillerat: Anàlisi profunda de l’obra, assaig curt.

d. Avaluació
Treballs escrits, exposicions orals, presentació mural, que demostre el grau d’implicació, integració i assimilació d’allò que s’ha llegit.
7. La formació d’usuaris
a. Definició
La formació d’usuaris és la destinada a que l’alumnat, el professorat i la resta de la comunitat educativa conega els serveis de la biblioteca escolar i com accedir-hi.
b. Objectius
Utilitzar l’espai de la biblioteca i els seus materials en totes les seues possibilitats el màxim possible.
c. Activitats
Visita a la biblioteca de l’alumnat de 6è de Primària de l’Escola Joan Bta. Serra un dia de la Setmana Cultural.
Localització a l’edifici, presentació de l’espai, distribució segons la CDU. Elements per a identificar i localitzar els llibres: número de registre, teixell, signatura,...
Accés al catàleg: http://aplitic.xtec.cat/epergam/web/biblioteca.jsp?codi=43007087
Accessos al bloc i als diferents elements de comunicació de la biblioteca escolar.
http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com

Per a l’Escola El Marjal de les Cases d’Alcanar s’ha preparat una visita virtual mitjançant el Youtube.

Per al professorat: informació a l’inici de curs, llistat de préstec, normes de la biblioteca,...
Per al professorat de guàrdia de biblioteca: caldria plantejar-se compartir alguna de les tasques de la coordinació de biblioteca: segellar, registre, teixells, distribució, préstec,...
d. Avaluació
Nombre de préstecs realitzats, consultes realitzades a Internet, utilització de la biblioteca com a espai d’aprenentage,
8. Recursos: BE, B d’aula, TIC, BP, implicació familiar, etc.
L’espai biblioteca està situat a la 1a planta, l’ubicació inicial era a la planta baixa de l’edifici, per necessitats d’espai la biblioteca va ser reduïda a la meitat per a poder fer una aula.
A l’ampliació del centre es plantejarà la reubicació a primera planta i seguint els estàndars i directrius de les biblioteques escolars.

S’ha plantejat el projecte Biblioteca d’Aula (veure missatge d’inici de curs):
Dotació inicial:

Cada aula està dotada amb una Petita Enciclopèdia Catalana, edició de 2008-2009 i un exemplar del Pequeño Larousse, edició de 2008.

L’alumnat incorporarà, de manera voluntària, els seus diccionaris de català, castellà i altres llengües. D’aquesta manera els tenim a disposició a les classes i quan acaba el curs o quan el necessiten el prenen cap a casa.

També incorporarà llibres de lectura, en diferents llengües, per a poder comptar amb una biblioteca d’uns 20 a 30 exemplars, amb les aportacions de l’alumnat.

La biblioteca també, si és possible, facilitarà alguns exemplars de llibres a cada aula.

Gestió:

Es destinarà una sessió de tutoria a realitzar el cartell de la biblioteca d’aula. L’alumnat escollirà el que crega més adient. Es farà una exposició amb els cartells escollits i es triarà el millor del centre, l’autor o autora rebrà un premi al Festival de Nadal de l'any que corresponga.

Del control de la dotació inicial més exemplars de la biblioteca s’encarregarà el coordinador de biblioteca.

Del control de diccionaris i exemplars d’alumnat el tutor o tutora auxiliat/da per l’alumnat encarregat.

La biblioteca està dotada de 3 ordinadors a disposició d’alumnat i professorat i un per a l’administració (que, eventualment, podrà utilitzar professorat i alumnat, amb la supervisió del professorat encarregat).
També està equipat amb una impressora multifunció. Com els consumibles són molt cars es recomana que l’ús siga mínim.
9. Formació del professorat
La formació del professorat es realitzarà mitjançant una reunió informativa a l’inici de curs i mitjançant un missatge que informarà del programa de la biblioteca per al curs que comença.
10. Difusió del Pla de Lectura de Centre
El PLEC es publicitarà per tot els mitjans possibles: bloc de la biblioteca (http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com)
Mitjans de comunicació local: Butlletí Alcanar i Alcanar Ràdio.
Amb els espais compartits amb la Coordinació de Serveis:
http://www.youtube.com/BibliotecaIESAlcanar
http://www.slideshare.net/
http://picasaweb.google.es/tcamachomol
http://picasaweb.google.es/bibliotecaiesalcanar
http://picasaweb.google.es/webiesalcanar

Publicació a la secció “La biblioteca informa” a la revista del centre, publicació de caràcter anual.
Visita de l’alumnat de sext del CEIP Joan Bta. Serra, d’Alcanar, a la Setmana Cultural, al maig.
Informació al Claustre i al Consell Escolar.
Mural d’Invitació a la Lectura al “Racó de Lectura” del bar de l’IES.
Presència i relació amb les Jornades de Biblioteques Escolars i xarxes de biblioteques del Montsià, Terres de l’Ebre i Grup Bibliomèdia de la Federació de MRPs de Catalunya.
Publicació d’articles a la revista Recapte, de l’MRP Terres de l’Ebre.
Presència al catàleg de biblioteques escolars de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez:
http://62.81.205.118/bibes/bibliotecasescolares/verficha.php?c_biblioteca_id=269&prov=43&comu=1&pais=724

11. Avaluació, revisió i propostes de millora
Al claustre de final de curs es donarà la informació de les activitats dutes a terme, de deficiències detectades i de les propostes de millora de cara al curs següent.
S’entén que durant tot el curs es poden fer propostes de millora i plantejar canvis en la programació de la biblioteca, quan així ho aconsellen les circumstàncies.
La informació detallada apareixerà a la secció “La biblioteca informa”, de La Revista.


HORARIS ACTUALS D'OCUPACIÓ DE LA BIBLIOTECA, CURS 2015-2016


Classes: 9 hores

Dades ocupació de la biblioteca: 10 hores.
Oberta al públic en general: 1 Dijous, de 17,30 a 18,30

(Es pot gestionar el préstec a partir del catàleg i demanant per correu electrònic el document)


HORARIS ACTUALS D'OCUPACIÓ DE LA BIBLIOTECA, CURS 2014-2015





Classes: 13 hores

Dades ocupació de la biblioteca: 15 hores 30 min.
Oberta al públic en general: 1 Dijous, de 17,30 a 18,30
(Es pot gestionar el préstec a partir del catàleg i demanant per correu electrònic el document)

dijous, 12 de juliol del 2012

B.2. Lectures prescriptives per a la literatura castellana de la modalitat d’humanitats

B.2. Lectures prescriptives per a la literatura castellana de la modalitat d’humanitats i ciències socials i de la modalitat d’arts (via d’arts escèniques, música i dansa) del batxillerat
Promocions 2011–2013 i 2012-2014
1. Antología poética del Siglo de Oro*
2. Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote*
3. Pedro Calderon de la Barca, La vida es sueño
4. Benito Pérez Galdós, Tormento
5. Valle-Inclán, Luces de bohemia
6. Ana María Matute, Luciérnagas
* L’objecte d’avaluació no és l’obra completa sinó la selecció següent:
Antología poética del Siglo de Oro
1. Garcilaso de la Vega, En tanto que de rosa y azucena
2. Garcilaso de la Vega, Si de mi baja lira
3. Garcilaso de la Vega, Escrito está en mi alma vuestro gesto
4. Garcilaso de la Vega, Oh dulces prendas por mi mal halladas
5. Fray Luis de León, Qué descansada vida…
6. Fray Luis de León, Recoge ya en el seno
7. Fray Luis de León, Alma región luciente
8. San Juan de la Cruz, Noche oscura
9. San Juan de la Cruz, Llama de amor viva
10. San Juan de la Cruz, Tras de un amoroso lance
11. Luis de Góngora, La más bella niña / de nuestro lugar
12. Luis de Góngora, Ándeme yo caliente y ríase la gente
13. Luis de Góngora, Amarrado al duro banco de una galera turquesca
14. Luis de Góngora, Soledad primera, 1-61
15. Luis de Góngora, Prisión del nácar era articulado
16. Lope de Vega, Mira, Zaide, que te aviso
17. Lope de Vega, Suelta mi manso, mayoral extraño
18. Lope de Vega, Ir y quedarse y, con quedar, partirse
19. Lope de Vega, ¿Qué tengo yo que mi amistad procuras?
20. Lope de Vega, Un soneto me manda hacer Violante
21. Francisco de Quevedo, Érase un hombre a una nariz pegado
22. Francisco de Quevedo, ¡Fue sueño ayer; mañana será tierra!
23. Francisco de Quevedo, Madre, yo al oro me humillo
24. Francisco de Quevedo, Si eres campana, ¿dónde está el badajo?
25. Francisco de Quevedo, Miré los muros de la patria mía
Miguel de Cervantes Saavedra, El Quijote. Capítols seleccionats
Primera parte
Lectures prescriptives de batxillerat 11/14
Prólogo
Capítulo 1. Que trata de la condición y ejercicio del famoso hidalgo don Quijote de
la Mancha.
Capítulo 7. De la segunda salida de nuestro buen caballero don Quijote de la
Mancha.
Capítulo 8. Del buen suceso que el valeroso don Quijote tuvo en la espantable y
jamás imaginada aventura de los molinos de viento, con otros sucesos
dignos de felice recordación.
Capítulo 9. Donde se concluye y da fin a la estupenda batalla que el gallardo
vizcaíno y el valiente manchego tuvieron.
Capítulo 20. De la jamás vista ni oída aventura que con más poco peligro fue
acabada de famoso caballero en el mundo como la que acabó el
valeroso don Quijote de la Mancha.
Capítulo 21. Que trata de la alta aventura y rica ganancia del yelmo de Mambrino,
con otras cosas sucedidas a nuestro invencible caballero.
Capítulo 22. De la libertad que dio don Quijote a muchos desdichados que mal de su
grado los llevaban donde no quisieran ir.
Capítulo 25. Que trata de las estrañas cosas que en Sierra Morena sucedieron al valiente
caballero de la Mancha, y de la imitación que hizo a la penitencia
de Beltenebros.
Capítulo 31. De los sabrosos razonamientos que pasaron entre don Quijote y
Sancho Panza, su escudero, con otros sucesos.
Capítulo 44. Donde se prosiguen los inauditos sucesos de la venta.
Segunda parte
Prólogo
Capítulo 3. Del ridículo razonamiento que pasó entre don Quijote, Sancho Panza y
el bachiller Sansón Carrasco.
Capítulo 10. Donde se cuenta la industria que Sancho tuvo para encantar a la señora
Dulcinea, y de otros sucesos tan ridículos como verdaderos.
Capítulo 23. De las admirables cosas que el estremado don Quijote contó que había
visto en la profunda cueva de Montesinos, cuya imposibilidad y
grandeza hace que se tenga esta aventura por apócrifa.
Capítulo 29. De la famosa aventura del barco encantado.
Capítulo 41. De la venida de Clavileño, con el fin desta dilatada aventura.
Capítulo 48. De lo que le sucedió a don Quijote con doña Rodríguez, la dueña de la
duquesa, con otros acontecimientos dignos de escritura y de memoria
eterna.
Capítulo 62. Que trata de la aventura de la cabeza encantada, con otras niñerías que
no pueden dejar de contarse.
Capítulo 64. Que trata de la aventura que más pesadumbre dio a don Quijote de
cuantas hasta entonces le habían sucedido.
Capítulo 73. De los agüeros que tuvo don Quijote al entrar de su aldea, con otros
sucesos que adornan y acreditan esta grande historia.
Capítulo 74. De cómo don Quijote cayó malo, y del testamento que hizo, y su
muerte.
Indicacions per a les edicions de l’antologia anterior:
 La lectura dels poemes ha de facilitar-se amb notes que introdueixin aclariments lèxics. Cap paraula no ha d’entrebancar la lectura del text.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Ràdio relats de 3r ESO, curs 2011-2012

Allotgem en este "post" els ràdio relats creats per alumnat de 3r d'ESO, coordinats pel professor Javier Guillem Muñoz.

RELATS DE RADIOFICCIÓ A L’INSTITUT SÒL DE RIU
Javier Guillem Muñoz


Durant aquest curs l’alumnat de Llengua i Literatura Castellana de 3r d’ESO ha treballat en l’elaboració d’un relat breu de radioficció. En total han escrit catorze relats que l’alumnat ha treballat en els diversos grups. L’objectiu d’aquesta experiència educativa ha sigut que l’alumnat treballés de forma pràctica les diferents tipologies textuals que intervenen en l’elaboració d’un guió radiofònic. Posteriorment, els diferents grups li han donat format àudio mitjançant el programa d’enregistrament de so Audacity (eduCAT 1x1) i han interpretat els mateixos papers de ficció que havien creat. Per finalitzar, tots els relats de radioficció els han escoltat a l’aula tots els alumnes que han avaluat el propi treball i els dels companys. Els tres relats de radioficció que han obtingut millor puntuació en la valoració de l’alumnat són:
· Lo que más te gustaba; d’Ingrid Homs, Sara Matamoros, Maria Nos i Anna Queralt.
· Entre las paredes de los sueños y la realidad; d’Ariadna Alonso, Anna Obiol, Anna Prims i Mar Sancho.
· Cuatro años sin Paula; Nara Beltran, Míriam Beltran, Nàdia Cabrera i Nerea Mateu.

Enhorabona a elles i a tots els seus companys i companyes per la feina feta!

">

La nostra felicitació a tots ells i totes elles!

divendres, 22 de juny del 2012

QUÈ DIU LA NORMATIVA D'INICI DEL CURS 2012-2013 SOBRE LA BIBLIOTECA ESCOLAR?

33. Recursos bibliogràfics. Biblioteca escolar
33.1. Biblioteca escolar

La biblioteca escolar, de la qual tots els centres han de disposar (article 88.1 de
la Llei d'educació), és un recurs més per a l'assoliment dels objectius del
projecte educatiu de cada centre. Les funcions de la biblioteca escolar s'han de
preveure precisament a partir dels objectius del projecte educatiu, i les activitats
planificades en relació amb la biblioteca i els serveis que ofereix a la comunitat
escolar formen part de la programació general anual del centre.
La biblioteca escolar és un espai educatiu i dinàmic, un centre de recursos que
conté documents en tot tipus de suport per a l'aprenentatge i per a la recerca.
És un servei per al desenvolupament del currículum i dels altres aspectes del
projecte educatiu de centre adreçat als professors, als alumnes i a tota la
comunitat escolar. La seva missió és facilitar l'accés i difondre els recursos
d'informació afavorint els processos de creació del coneixement.
La biblioteca és un recurs fonamental per a l'adquisició de les competències
bàsiques i el desplegament dels continguts curriculars a totes les àrees,
matèries i etapes educatives. Esdevé, doncs, un element clau per a l'assoliment
de la competència informacional, el foment de la lectura i l'adquisició
d'aprenentatges autònoms.

La biblioteca escolar es comunica i interacciona amb les seves comunitats
d'usuaris utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació i s'integra
als entorns virtuals d'aprenentatge i als sistemes d'informació del centre.
D'aquesta manera, una biblioteca deixa de ser exclusivament un espai físic i
esdevé una biblioteca que conté, també, espais virtuals per a la consulta i per a
la comunicació.
La biblioteca escolar estableix canals de coordinació amb els serveis educatius,
la biblioteca pública i altres organismes de l'entorn, especialment en els centres
on es desenvolupa un pla educatiu d'entorn.
El funcionament, l'expansió i la dinamització de la biblioteca escolar al servei de
l'aprenentatge i el coneixement giren a l'entorn de quatre àmbits:
• L'organització de la informació i del fons documental
• El pla de lectura del centre
• La competència informacional
• La dinamització dels seus serveis i recursos
Al portal XTEC, en el programa biblioteca escolar "puntedu", hi ha informació
addicional amb orientacions sobre l'organització i el funcionament de la
biblioteca escolar.
Tot i que els centres disposen d'autonomia per decidir la millor manera de
garantir l'eficiència i l'eficàcia en l'ús del recurs de la biblioteca escolar, es
recomana que en cada centre es designi una persona de l'equip docent que
coordini la seva utilització i se'n responsabilitzi expressament. Així mateix, es
recomana la creació d'una comissió de biblioteca, amb les següents funcions,
entre altres:
• Establir criteris i formes de funcionament de la biblioteca, d'acord amb el
projecte educatiu i les normes d'organització i funcionament.
• Identificar les necessitats lectores i d'informació dels diferents sectors de
la comunitat escolar i donar-ne resposta.
• Elaborar i avaluar el projecte de biblioteca d'acord amb la Programació
general anual del centre.
• Donar suport i fer difusió dels projectes i activitats que es desenvolupen
des de la biblioteca a tota la comunitat educativa.

dimarts, 8 de maig del 2012

ENQUESTA SOBRE ESCRIPTORES

Accés enquesta sobre lectura dirigida a 2n d'ESO, curs 2011-2012

Des d'aquí podreu contestar l'enquesta l'alumnat que no haja rebut l'enllaç per correu electrònic.
Procureu complimentar-la de manera responsable. Gràcies.

dijous, 19 d’abril del 2012

LA PARAULA EBRENCA MÉS BONICA

El Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre exposa en un bloc "La paraula ebrenca més bonica".
http://blocs.cpnl.cat/laparaulaebrencamesbonica/
Animeu-vos a participar-hi!

divendres, 13 d’abril del 2012

CELEBREM LA DIADA DE SANT JORDI, 23 D’ABRIL DE 2012

ACTIVITATS A REALITZAR

• 3r Certamen de recitació poètica Elena Monroig Ferreres
A les aules, a iniciativa del professorat.
http://elenamonroig.blogspot.com

• Exposició de Poemes i Eslògans. Concurs sobre Consumisme.
https://picasaweb.google.com/115361294249207441707/EsloganesParaUnMundoMejor2012

XIII PREMI DE “POESIA EN ACCIÓ” PER CELEBRAR AMB VALORS SOLIDARIS EL DIA DE SANT JORDI
Modalitats:
• Poemes que desenvolupen temes que ajuden a fer un món millor: Màxim 10 versos. S’han de lliurar en arxiu rft (Rich Text Format).
• Eslògans per a un món millor (temàtica principal: crítica al consumisme). Amb dibuix o collage o qualsevol procediment artístic. En DIN-A4, és convenient lliurar-lo en format digital jpg o pdf.
(Tots ells s’han de lliurar abans del 20 d’abril)
Se n’escolliran 10 poemes i 10 eslògans que seran els que representaran al centre i hi haurà la possibilitat que siguen publicats en el llibre, no és un concurs, el premi, l’exemplar del llibre, els beneficis del qual servixen per a una causa solidària.
Nota: Poden participar tots els membres de la comunitat educativa.

SANT JORDI SOLIDARI 2012

La Xarxa Educativa de Centres Solidaris us convida a participar a les següents activitats incloses dins de la diada de Sant Jordi:
- El Concurs sobre el Consumisme (fotografies, dibuixos, cartells, etc). Les bases les trobareu ací: https://docs.google.com/file/d/0B-0s2tGd0163UXMxYm1SZmZXb28/edit. També podeu preguntar a Àlex i/o Joana (Departament Antropològic).
- Exposició i elecció dels treballs presentats al concurs sobre consumisme (23 d’abril). Els treballs seleccionats formaran part d’una exposició posterior itinerant pels centres solidaris de la xarxa de la que formem part.
- El sant Jordi Solidari. Com cada any tothom que vulgui de la comunitat educativa podrà participar en el Sant Jordi Solidari. Portarem els llibres que tenim a casa, ja en desús però en bon estat, i els posarem a la venda la diada de Sant Jordi al preu simbòlic d’1 euro. La recaptació es destinarà a l’ONG Xarxes Solidària Educativa (XARXES). Podeu entregar els llibres a consergeria i/o Departament Antropològic (Joana i Àlex).

Us animen a participar-hi.
JOANA I ÀLEX

(La graella amb l’horari de visites a la paradeta està pendent)

DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES
II CONCURS DE POSTALS DE SANT JORDI

“Saint George Postcard Contest 2011-12”

Com l’any passat, convoquem a tot l’alumnat de 1r d’ESO a participar de manera voluntària en el concurs de postals de Sant Jordi en anglès.

Bases
La participació és individual.
Es confeccionarà una postal per participant.
La postal haurà d’incloure:
1. Una o vàries frases originals en anglès referents al dia de San Jordi.
2. Un dibuix o una foto al•lusius a les frases triades.

La data límit d’entrega al professorat d’anglès serà dijous dia 19 d’abril de 2012.

Es premiarà la originalitat de la postal i la cura en l’ús de la llengua anglesa i en la presentació.


• 1r d'ESO, Àrea Visual i Plàstica: Exposició al vestíbul de cartells de Sant Jordi.
https://picasaweb.google.com/115361294249207441707/CartellsDeSantJordi2012#

• Concurs de punts de llibre al bar de l’Institut, s’aniran lliurant a Carmen Sánchez i exposant al tauler d’anuncis del bar. Participació oberta a tothom.

• 3r C d’ESO, a Alternativa a la Religió: Construcció d’un drac amb materials de reciclatge.

Si voleu afegir alguna activitat més feu un comentari.

dijous, 8 de març del 2012

8 de març. Dia Internacional de la Dona Treballadora

CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ
Nosaltres, dones feministes, ara, avui i aquí, constatem que, davant la crisi
global, el sistema patriarcal - capitalista, a través de les seves polítiques
econòmiques, vol destruir tot allò que les dones hem aconseguit amb tants
esforços. Un sistema econòmic que veu les persones com a mercaderies i que
es basa únicament en la productivitat l l’obtenció de beneficis per a unes
quantes persones. Que no ha tingut ni té en compte que som indispensables
pel manteniment de la cohesió social.
Nosaltres, dones feministes, continuarem treballant per un sistema econòmic
que posi en el centre la vida de les persones.
Ens volen sotmeses però continuem insubmises i resistents.
Amb l’excusa de la crisi la situació laboral de les dones, empitjora. Aquesta
excusa està servint per a aplicar mesures que vulneren els nostres drets i la
nostra dignitat com a dones treballadores. Empitjora i deteriora els col·lectius
més vulnerables: dones joves, dones grans, immigrades... alhora que
repercuteix negativament en la corresponsabilitat en les tasques de
sosteniment de la vida, dins i fora de la llar. Ens vol retornar a casa, a la
immobilitat, al voluntariat... La crisi, creada pels mateixos que retallen els
nostres drets, agreuja la qualitat de vida de les persones dependents, tornant a
recaure en nosaltres exclusivament aquesta feina.
Les institucions polítiques i financeres com la Unió Europea, el Banc Central
Europeu, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o les agències de
qualificació, estan imposant mesures injustes que afecten als nostres cossos i
les nostres vides, de forma brutal i dictatorial.
Com es poden retallar recursos per poder continuar treballant contra la
violència masclista? Retallades que afecten al sosteniment de serveis
indispensables com: serveis d’atenció a les dones víctimes d’aquesta violència;
el tancament de cases d’acollida, d'assessories jurídiques, de recursos de
prevenció... malgrat que la violència masclista continua sent un problema molt
greu en la nostra societat.
Pels nostres drets laborals i socials, ni un pas enrere.
Per què no retallen altres “negocis“ improductius? Per què l’Església Catòlica
continua rebent milers de milions d’euros?¨ Per què no es retallen els diners
que es dediquen al ministeri de defensa?
La guerra no produeix altra cosa que més violències, i pel que fa a l’església
catòlica no produeix sinó que adoctrina i ataca les dones amb la intenció de
poder exercir el control del nostre cos, els nostres plaers i desitjos, la nostra
llibertat de decidir.

Font:
http://www.sindicat.net/dona/ini.htm

Dia Mundial de la Poesia (21.3.2012) i Dia Mundial del Teatre (27.3.2012)

Al nostre municipi el Dia Mundial de la Poesia vindrà en la forma de la III Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.
Diferents poetes, de diferents tendències i llengües, ens han fet arribar la seua participació, una participació que en la lectura pública hauria de significar un màxim de tres minuts (és una marca orientativa).
Els poemes s'han anat publicant al bloc: http://alcanarpoesia.blogspot.com. Enguany hem comptat amb la participació de 36 poetes (ens fixem un límit de 40 per qüestions d'operativitat).
El dissabte, 24 de març, es realitzarà la lectura pública a la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat d'Alcanar. Prèviament, al vestíbul de la biblioteca, hi haurà una paradeta de llibres de poesia, perquè es puguen comprar i intercanviar.
La lectura pública està oberta a tothom i des de la biblioteca de l'Institut Sòl de Riu s'intentarà que tot l'alumnat conega este esdeveniment cultural de la nostra població.
Els poetes participants rebran un llibre amb el recull de tots els poemes presentats a la Mostra, una certificació de la seua participació. Seguidament hi haurà un dinar de germanor que, probablement, servirà per a establir contactes i preparar nous projectes.
L'acte està referenciat a http://diamundialpoesia.wordpress.com/ que és una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes. Entre altres activitats volem destacar que s'encarrega cada any un poema a un poeta català i este poema és traduït a un bon nombre de llengües. El poema d'enguany és de Narcís Comadira (Girona, 1942). Volem destacar-lo perquè considerem que és un bon poema i molt adequat en la conjuntura actual:


Hem rebut també el Manifest del Dia Mundial del Teatre que este any s'ha encarregat a John Malkovich.
Manifest que es llegeix a tots els teatres del món
Per John Malkovich

L'Institut Internacional del Teatre-ITI de la UNESCO m'ha
honrat amb la seua petició de realitzar este missatge en la
commemoració del 50 aniversari del Dia Mundial del Teatre. Vaig
a dirigir estes breus consideracions als meus companys del
teatre, els meus pares i camarades.
Que el vostre treball siga convincent i original. Que
siga profund, commovedor, reflexiu i únic. Que ens ajude a
reflectir la qüestió del que significa ser humà i que este
reflex siga guiat pel cor, la sinceritat, el candor i la
gràcia. Que supereu l'adversitat, la censura, la pobresa i el
nihilisme, cosa a la qual, certament, molts de vosaltres estareu
obligats a afrontar. Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor
necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la
seua complexitat, així com amb la humilitat i curiositat
necessàries per fer-ne l'obra de la vostra vida. I que siga el
millor de vosaltres -ja que serà el millor de vosaltres, i tot
i així, es donarà només en els moments més singulars i breus-
el que aconseguisca emmarcar esta que és la pregunta més
bàsica de totes: "Com vivim?"
Bona Sort!

dijous, 23 de febrer del 2012

DONACIONS DE LLIBRES

Des de l'any 2006 el nostre centre ha acceptats dos donacions de l'Escola Joan Bta. Serra d'Alcanar hi ha marcat esta donació al catàleg de la biblioteca del centre. Es tractava de llibres que pertanyien a l'anomenada 2a etapa de l'EGB i que no tenen sentit en un actual centre de Primària.
També vam rebre una donació de la família Ruiz-Beltrà el 2009: http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com/2009/02/donacio-de-llibres-de-la-familia-ruiz.html. Pensem que és una bona manera d'incrementar el nostre fons i a més, els materials que no té sentit tindre duplicats passen al mercat solidari que s'organitza al nostre centre per Sant Jordi.
Per este motiu ens ha agradat moltíssim l'article de Joaquim Roglan a La Veu de l'Ebre del 17 de febre de 2012 i li hem demanat poder reproduir-lo al nostre bloc. Agraïm la seua autorització.



(Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)

dimecres, 15 de febrer del 2012

Revisió Pla de Lectura i Escriptura de Centre, curs 2011-2012


Pla de Lectura i Escriptura de Centre de l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar

1. Introducció / Justificació
La lectura i l’escriptura són dos dels eixos vertebradors de l’aprenentatge, l’acció educativa ha de garantir l’assoliment d’estes destreses amb els nivells que corresponen a les respectives etapes.

És ben cert que la lectura i l’escriptura són presents a la major part de les activitats que es realitzen al nostre centre, l’objectiu del PLEC és deixar constància d’estes actuacions i de desenvolupar l’acció del conjunt de la millor manera possible, i sempre d’una manera coherent i coordinada.

El Pla de Lectura i Escriptura de Centre és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial dels centres educatius i per promoure:
- l’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;
- l’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta, com la capacitat de discernir críticament la informació vehiculada per textos de diferents tipus i registres, i com a aprenentatge de la gestió del coneixement. Suposa una lectura extensiva i implica totes les àrees del currículum;
- el gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
- i la formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines tècniques i metodològiques de les diferents formes d’accés, tant a la lectura com a font d’informació, com a la lectura com a font de gaudi. Suposa una formació específica en el si de la biblioteca escolar.
El Pla de lectura i Escriptura de Centre és una oportunitat perquè els centres educatius esdevinguen contextos de lectura, escriptura i aprenentatge, oberts a tots els textos i als formats diversos en què es presenta la informació:
- La lectura de textos continus i discontinus.
- La lectura en codis diversos.
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
El Pla de Lectura i Escriptura de Centre ha de ser una eina per acostar-se a la lectura amb una mirada més àmplia, que implica tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir no solament a la ficció, sinó també al gust per conèixer i saber.
Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i del Pla de Lectura i Escriptura de Centre, és imprescindible que cada ensenyant assumisca que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cadascuna de les àrees del currículum. Això no vol dir que necessàriament s’haja de desenvolupar estratègies concretes per assolir els objectius marcats, sinó que vol dir també aprofitar la tasca docent que ja s’està portant a terme en el centre, coordinar-la i gestionar-la, així com seqüenciar-la perquè esdevinga una inèrcia, mai rutinària, en la gestió i desenvolupament de les activitats del centre.
Tenint sempre present, a més, que s’ha de treballar des del centre educatiu amb la col•laboració activa de les famílies (AMPAS) i d’altres institucions com poden ser les biblioteques públiques i les administracions (plans d’entorns, plans municipals...).
El Pla de Lectura i Escrip`tura de Centre ha d’esdevindre un compromís adquirit i assumit per tot el centre educatiu. Un compromís cap al desenvolupament ple de l’alumnat per la lectura, amb objectius programats, seqüenciats en el temps i assolibles a partir d’estratègies graduades coherentment. No podem oblidar que a l’horitzó hi ha l’assoliment d’una societat plenament lectora, un conjunt de persones menys vulnerables i més crítiques amb tot allò que passa al seu entorn.

Marc Legal:
A continuació s’expliciten aquells articles del nou currículum (Decret 142/2007, i 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria) que sostenen legalment la necessitat de disseny d’un Pla de Lectura de Centre.
Annex 1 (Pàg. 21827)
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):

Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
a. A través de les llengües
b. A través de les altres àrees
c. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (Pàg. 21870)
Article 2
Finalitat
2.1 La finalitat de l'educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a l'escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l'autonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d'estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l'afectivitat de tots els nois i les noies.
2.2 L'educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel•lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l'alumnat i on predomini l'èxit escolar, i l'equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.
Capítol 2
Currículum
Article 6
6.1 S'entén per currículum de l'educació secundària obligatòria el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa.
Article 7
Competències bàsiques
7.1 S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per l'adquisició dels objectius educatius de l'etapa.
Annex 1
Competències bàsiques
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):
Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
d. A través de les llengües
e. A través de les altres àrees
f. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.
Annex 2
Currículum de l'educació secundària obligatòria
d.) Àmbit de llengües
(Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengües estrangeres)
Objectius
Les matèries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengües estrangeres de l'educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.

Recollim algunes de les disposicions vigents que fan referència a la lectura.
DECRET 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5
de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el
Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organització dels ensenyaments
de batxillerat al règim nocturn
__________
Article 4
Les diferents modalitats del batxillerat tindran com a finalitat que l'alumne/a, en acabar-lo, assoleixi les capacitats següents:
3. Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural
9. Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.
Article 17
Cal que en el currículum de les diferents matèries hi hagi alguns continguts procedimentals que ajudin l'alumnat a saber realitzar un treball de recerca. Els alumnes han de desenvolupar la capacitat de recerca adient al nivell d'estudis que estan cursant, exercint-la en les diferents matèries. Per la importància que té aquesta capacitat i pel caràcter interdisciplinari que pot suposar, els alumnes han de realitzar un treball de recerca, preferentment al darrer curs, al qual s'assignaran 2 crèdits.
Annex 1
Matèries comunes
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
D'altra banda, l'edat vivencial dels nois i de les noies també fa necessari d'oferir-los possibilitats de conèixer a fons obres literàries que els ajudin a definir la seva sensibilitat, a conèixer-ne d'altres o a millorar l'expressió de sentiments, vivències o experiències personals. És aquesta la primera raó que ha mogut a incloure en el currículum continguts relacionats amb la literatura. L'altra raó és proporcionar a l'alumnat, mitjançant la pràctica lectora, l'anàlisi i la reflexió, uns elements bàsics perquè, un cop acabat el cicle, tingui l'autonomia suficient per llegir amb interès i profit, per comprendre i, si cal, valorar críticament el discurs literari.
La diferència amb el nivell anterior caldrà establir-la en dos punts: el tipus de textos amb què es treballarà i el treball que s’hi farà. I això és vàlid, tant per als continguts de llengua com per als de llengua i societat i els de literatura. Els textos d’aquest nivell, en qualsevol camp, han de ser adequats a la capacitat i maduració de l’alumnat i al que se li demana des de les altres àrees: registre formal, estructura lògica, coherència, ordenació de les idees, correcció, etc. D’altra banda, el món actual, en constant evolució, exigeix un domini de les noves tècniques de recerca i selecció de la informació: les bases de dades, CD-ROM, Internet, així com l’ús del processador de textos i els mitjans tecnològics de presentació.
Objectius generals
2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.
4. Comprendre textos escrits de caràcter formal, literaris o no.
13. Analitzar, comparar i interpretar textos literaris en prosa, en vers o teatrals.
15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

3.2.3. Centre educatiu
b. Projecte curricular de centre / lingüístic.
En aquest punt caldrà incloure aquells elements dels documents de gestió del centre, el Projecte curricular i el Projecte lingüístic, que fan referència de forma explícita a la lectura.


c. Responsabilitat del claustre i/o departaments i/o coordinació de cicles.
Es responsabilitat del professorat de cada nivell l’establir les estratègies de lectura, accés a la societat del coneixement i la informació, ús de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació que utilitzarà. Per tant, les programacions de nivell i matèria reflectiran les actuacions concretes al voltant de la lectura i l'escriptura que es realitzen al nostre centre.
Els departaments vetllaran per la gradació i coherència de les estratègies proposades, proposarà activitats i fórmules de millora.
Les reunions de cicles canalitzaran les propostes fetes des de la biblioteca i plantejaran propostes a la biblioteca.

d. Funció de biblioteca escolar “ puntedu” / responsable
S’ha de considerar un càrrec de coordinació amb possibilitat de participar de la reunió de Caps de Departament. Una de les funcions d’esta reunió seria la de constituir-se en Comissió de Biblioteca.
Funcions específiques del coordinador de biblioteca:
Catalogació de tots els documents que arriben al centre: llibres, vídeos, CDRoms, etc...
Recollir les propostes d’adquisició de llibres que es realitzaran des dels diferents departaments.
Filtratge de les peticions: veure les que poden ser resoltes per préstec interbibliotecari i institucional amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, d’Alcanar.
Realització de la comanda previ acord pressupostari.
A banda de la petició general es tindrà en compte:
a) Adquisició de novetats locals.
b) Novetats diada de Sant Jordi.
c) Assistència a les fires del llibre ebrenc: Jesús-Tortosa, a l’abril, i a la Fira del llibre ebrenc a Móra d’Ebre, normalment la 1a setmana de juny, per a l’adquisició de novetats intercomarcals.
d) Elaborar el programa anual d’actuacions en base a este esquema:
Normativa d’ús de la biblioteca.
Pressupost.
Adquisicions.
Participació al Festival de Nadal, edició dels vídeos.
Activitats de la Diada de Sant Jordi: l’apartat central serà el Certamen de Recitació Poètica “Elena Monroig Ferreres”.
Col•laboració amb la Setmana Cultural: Visita d’escriptors i escriptores, a proposta del Departament de Llengües i atenent als diferents programes de subvenció.
Publicació de la normativa d’ús de la biblioteca durant el treball de síntesi.
Relació amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat relativa al treball de síntesi: se’ls ha de facilitar una còpia perquè puguen fer una orientació bibliogràfica i documental adequada.
Orientació bibliogràfica i documental a l’alumnat de 2n de Batxillerat en el treball de recerca.
Publicació a La Revista de la memòria de les activitats realitzades amb la seua valoració corresponent.
e) Control del préstec i el maquinari:
El sistema de préstec és manual, mitjançant un llistat, que permet un cert grau d’autonomia en l’ús dels documents de la biblioteca. És important el registre de tot document que surt, per a tindre una notícia estadística i per al control.
f) Manteniment de les plataformes de divulgació de les activitats de biblioteca: bloc, Youtube, Slideshare,...
g) Impulsarà el projecte de Biblioteca d’Aula.
2. Objectius generals (del PLEC i del PCC)
(Objectius generals que el centre es planteja en relació al PLEC i al Projecte Curricular).
3. Anàlisi prèvia de l’entorn
(Relació dels resultats de l’anàlisi prèvia que marcarà el punt de partida de cada centre a l’hora d’elaborar el PLEC. Veure l’apartat <> de l’esquema Seqüència temporal
d’aplicació del PLEC, pag. 19-20 ).
En La Revista de l’IES s’ha anat publicitant a la secció “La biblioteca informa...” de les novetats i les activitats desenvolupades. De manera que podem tindre un estudi força acurat dels llibres registrats, dels prestats, dels escriptors i escriptores que ens han visitat, dels concursos als quals hem fomentat la participació i, finalment, el nostre projecte de biblioteca escolar puntedu, presentat el curs 2004-2005 assenyalava el calendari d’actuacions previstes.
S’ha de fer notar que algun dels objectius, amb la dedicació horària disponible, són impossibles d’assolir i que molts d’ells s’han realitzat amb força hores de dedicació a banda de les oficialment destinades. No és esta una situació ideal, ja que les coses que es deixen a la voluntat, la voluntat pot deixar de fer-les.
Caldria una enquesta per avaluar el grau de coneixement i d’ús per part de tota la comunitat educativa de la biblioteca escolar puntedu.
Tenim una sèrie de dades objectives, tot i que no fiables del tot, el registre de préstecs manual, el propi catàleg i la seua evolució, el nombre d’escrits publicats al bloc de la biblioteca, el nombre d’àlbums web, els vídeos pujats al Youtube, l’espai dedicat a Slideshare,... És important destacar que estos espais s’han compartit, sobretot, amb la coordinació de serveis i estan adequadament publicitats a la web del centre. S’ha d’indicar que la majoria d’estos espais contemplen la possibilitat de subscripció, de manera que no caldria informar personalment de les novetats que es van produint. Tot i això, en moments determinats s’ha fet una tramesa de correu electrònic al personal del centre per donar una informació més ràpida i directa, però és un mitjà del qual no s’ha d’abusar i, per altra banda, també cal dubtar de la seua eficàcia.
S’han establert mecanismes de relació amb les escoles del municipi: la visita al centre que fa en setmana cultural (mes de maig) l’Escola Joan Bta. Serra i la informació penjada al Youtube sobre el funcionament i les activitats de la Biblioteca de l’Institut, que serveix perquè l’alumnat de l’Escola El Marjal, de les Cases d’Alcanar, puga realitzar una visita virtual.
Un altre capítol és el de la col•laboració amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, que s’ha d’agrair i que té un important significat econòmic pel que representa d’estalvi i de rendibilitat dels recursos. Difusió mútua de les respectives activitats, préstec institucional, campanyes i activitats conjuntes, etc...
4. L’aprenentatge de la lectura
a. Definició

Entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com a una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;

b. Objectius
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
c. Activitats
Anàlisi de l’estructura de diferents tipus de text: expositius, argumentatius, instructius,...
Producció de textos propis de diferents tipologies seguint uns pasos concrets.

d. Avaluació

Capacitat per a identificar diferents tipus de textos i els seus components.

5. L’aprenentatge a través de la lectura
a. Definició
La lectura és imprescindible per a aconseguir assolir uns coneixements, en primer lloc, mecànica, i en segon lloc, i definitiu, a l’educació secundària i postobligatòria, comprensiva. De manera que es puguen integrar els coneixements en una xarxa de relacions útils per a donar respostes adequades en diferents situacions.
b. Objectius

c. Activitats
d. Avaluació
6. El gust per llegir
a. Definició
És l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
b. Objectius
Lectura de com a mínim un llibre per trimestre per a cadascuna de les llengües. Els llibres proposats pels diferents departaments haurien de contemplar variació de gèneres, obres d’autors de l’entorn més proper i lliure elecció.
c. Activitats
Variades i adequades al nivell.
Per exemple:
1r Cicle: Fitxa tècnica del llibre, breu resum i opinió personal
2n Cicle: Estudi dels diferents elements lingüístics i literaris dels llibres llegits.
Batxillerat: Anàlisi profunda de l’obra, assaig curt.

d. Avaluació
Treballs escrits, exposicions orals, presentació mural, que demostre el grau d’implicació, integració i assimilació d’allò que s’ha llegit.
7. La formació d’usuaris
a. Definició
La formació d’usuaris és la destinada a que l’alumnat, el professorat i la resta de la comunitat educativa conega els serveis de la biblioteca escolar i com accedir-hi.
b. Objectius
Utilitzar l’espai de la biblioteca i els seus materials en totes les seues possibilitats el màxim possible.
c. Activitats
Visita a la biblioteca de l’alumnat de 6è de Primària de l’Escola Joan Bta. Serra un dia de la Setmana Cultural.
Localització a l’edifici, presentació de l’espai, distribució segons la CDU. Elements per a identificar i localitzar els llibres: número de registre, teixell, signatura,...
Accés al catàleg: http://aplitic.xtec.cat/epergam/web/biblioteca.jsp?codi=43007087
Accessos al bloc i als diferents elements de comunicació de la biblioteca escolar.
http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com

Per a l’Escola El Marjal de les Cases d’Alcanar s’ha preparat una visita virtual mitjançant el Youtube.

Per al professorat: informació a l’inici de curs, llistat de préstec, normes de la biblioteca,...
Per al professorat de guàrdia de biblioteca: caldria plantejar-se compartir alguna de les tasques de la coordinació de biblioteca: segellar, registre, teixells, distribució, préstec,...
d. Avaluació
Nombre de préstecs realitzats, consultes realitzades a Internet, utilització de la biblioteca com a espai d’aprenentage,
8. Recursos: BE, B d’aula, TIC, BP, implicació familiar, etc.
L’espai biblioteca està situat a la 1a planta, l’ubicació inicial era a la planta baixa de l’edifici, per necessitats d’espai la biblioteca va ser reduïda a la meitat per a poder fer una aula.
A l’ampliació del centre es plantejarà la reubicació a primera planta i seguint els estàndars i directrius de les biblioteques escolars.

S’ha plantejat el projecte Biblioteca d’Aula (veure missatge d’inici de curs):
Dotació inicial:

Cada aula està dotada amb una Petita Enciclopèdia Catalana, edició de 2008-2009 i un exemplar del Pequeño Larousse, edició de 2008.

L’alumnat incorporarà, de manera voluntària, els seus diccionaris de català, castellà i altres llengües. D’aquesta manera els tenim a disposició a les classes i quan acaba el curs o quan el necessiten el prenen cap a casa.

També incorporarà llibres de lectura, en diferents llengües, per a poder comptar amb una biblioteca d’uns 20 a 30 exemplars, amb les aportacions de l’alumnat.

La biblioteca també, si és possible, facilitarà alguns exemplars de llibres a cada aula.

Gestió:

Es destinarà una sessió de tutoria a realitzar el cartell de la biblioteca d’aula. L’alumnat escollirà el que crega més adient. Es farà una exposició amb els cartells escollits i es triarà el millor del centre, l’autor o autora rebrà un premi al Festival de Nadal de l'any que corresponga.

Del control de la dotació inicial més exemplars de la biblioteca s’encarregarà el coordinador de biblioteca.

Del control de diccionaris i exemplars d’alumnat el tutor o tutora auxiliat/da per l’alumnat encarregat.

La biblioteca està dotada de 3 ordinadors a disposició d’alumnat i professorat i un per a l’administració (que, eventualment, podrà utilitzar professorat i alumnat, amb la supervisió del professorat encarregat).
També està equipat amb una impressora multifunció. Com els consumibles són molt cars es recomana que l’ús siga mínim.
9. Formació del professorat
La formació del professorat es realitzarà mitjançant una reunió informativa a l’inici de curs i mitjançant un missatge que informarà del programa de la biblioteca per al curs que comença.
10. Difusió del Pla de Lectura de Centre
El PLEC es publicitarà per tot els mitjans possibles: bloc de la biblioteca (http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com)
Mitjans de comunicació local: Butlletí Alcanar i Alcanar Ràdio.
Amb els espais compartits amb la Coordinació de Serveis:
http://www.youtube.com/BibliotecaIESAlcanar
http://www.slideshare.net/
http://picasaweb.google.es/tcamachomol
http://picasaweb.google.es/bibliotecaiesalcanar
http://picasaweb.google.es/webiesalcanar

Publicació a la secció “La biblioteca informa” a la revista del centre, publicació de caràcter anual.
Visita de l’alumnat de sext del CEIP Joan Bta. Serra, d’Alcanar, a la Setmana Cultural, al maig.
Informació al Claustre i al Consell Escolar.
Mural d’Invitació a la Lectura al “Racó de Lectura” del bar de l’IES.
Presència i relació amb les Jornades de Biblioteques Escolars i xarxes de biblioteques del Montsià, Terres de l’Ebre i Grup Bibliomèdia de la Federació de MRPs de Catalunya.
Publicació d’articles a la revista Recapte, de l’MRP Terres de l’Ebre.
Presència al catàleg de biblioteques escolars de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez:
http://62.81.205.118/bibes/bibliotecasescolares/verficha.php?c_biblioteca_id=269&prov=43&comu=1&pais=724

11. Avaluació, revisió i propostes de millora
Al claustre de final de curs es donarà la informació de les activitats dutes a terme, de deficiències detectades i de les propostes de millora de cara al curs següent.
S’entén que durant tot el curs es poden fer propostes de millora i plantejar canvis en la programació de la biblioteca, quan així ho aconsellen les circumstàncies.
La informació detallada apareixerà a la secció “La biblioteca informa”, de La Revista.


HORARIS ACTUALS D'OCUPACIÓ DE LA BIBLIOTECA, CURS 2011-2012


(Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)


Dades ocupació de la biblioteca: ??? hores
Disponibles: ??? hores

divendres, 27 de gener del 2012

Per les revistes culturals a les biblioteques







Imagen%201




Han actuado
0 personas


Nos faltan
0 firmas






Actúa ahora


























Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal