Les millors novetats literàries de la tardor a les Terres de l'Ebre
La ficció i la realitat es difuminen en gèneres com els dietaris, les biografies o els contes
Foto:
CEDIDA
Recull d'algunes de les novetats editorials
Els límits entre la ficció i la realitat, com ja sabem, són molt difusos. Aquest recull de publicacions mostra com aquestes dues premisses s'escolen en gèneres clàssics com el dietari, la biografia, el conte o el llibre de fotografies. Novetats editorials molt diferents entre elles, però que juntes conformen el mosaic creatiu de la literatura que, amb arrels a les Terres de l'Ebre, es projecta cap enfora.
'Gos' d'Albert Roig
"He estat sis anys fent-lo. És una biografia de Rilke, un poeta que se suposa que no se l'entén quan escriu. Jo el vaig voler entendre mirant a la seva vida. I és com una novel·la. Ell estimava els gossos més que a les persones", ens deia Albert Roig fa uns mesos en una entrevista. Un dia el poeta Albert Roig troba en una lleixa un llibre, 'Rilke', que havia llegit als divuit anys. A la coberta hi ha un retrat del poeta als cinquanta anys, tristíssim: està malalt de leucèmia. A partir d'aquí, Roig emprèn una investigació sobre Rilke i el segueix al teatre a veure un drama d'Ibsen, un de Strindberg, i als museus i a les catedrals de Venècia, de París, de Toledo, de Moscou, i assisteix als seus recitals i llegeix els llibres que el poeta llegeix i s'asseu al seu costat i el deixa parlar i parlar. Els relats (les mentides i les màscares) de la seva vida s'entrellacen i giren al voltant d'un centre, que com el d'una rosa, és buit. Amb la pols d'aquests pètals, Roig ha sabut bastir un llibre de meravelles i un retrat despullat i inèdit, tendre i alhora irònic, del poeta de Praga.
[Galaxia Gutenberg | 2016]
"He estat sis anys fent-lo. És una biografia de Rilke, un poeta que se suposa que no se l'entén quan escriu. Jo el vaig voler entendre mirant a la seva vida. I és com una novel·la. Ell estimava els gossos més que a les persones", ens deia Albert Roig fa uns mesos en una entrevista. Un dia el poeta Albert Roig troba en una lleixa un llibre, 'Rilke', que havia llegit als divuit anys. A la coberta hi ha un retrat del poeta als cinquanta anys, tristíssim: està malalt de leucèmia. A partir d'aquí, Roig emprèn una investigació sobre Rilke i el segueix al teatre a veure un drama d'Ibsen, un de Strindberg, i als museus i a les catedrals de Venècia, de París, de Toledo, de Moscou, i assisteix als seus recitals i llegeix els llibres que el poeta llegeix i s'asseu al seu costat i el deixa parlar i parlar. Els relats (les mentides i les màscares) de la seva vida s'entrellacen i giren al voltant d'un centre, que com el d'una rosa, és buit. Amb la pols d'aquests pètals, Roig ha sabut bastir un llibre de meravelles i un retrat despullat i inèdit, tendre i alhora irònic, del poeta de Praga.[Galaxia Gutenberg | 2016]
'L'incert alberg' de Josep Igual
Josep Igual torna a publicar un calidoscopi d'esquitxos d'existència, utilitzant la vida quotidiana com a matèria noble per aquest exercici d'exposició de les incerteses humanes. 'L'incert alberg' és la vida, és el camí. Aquest autor de Benicarló instal·lat a Amposta, despulla un altre cop el seu món personal únic fent una lectura universal de la condició humana, que podria ser també la del lector, una constant en la seva obra com explicava en aquesta entrevista, just després de la publicació d' 'Amors gairebé eterns'. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen el relat.
[Editorial Afers | 2016]
Josep Igual torna a publicar un calidoscopi d'esquitxos d'existència, utilitzant la vida quotidiana com a matèria noble per aquest exercici d'exposició de les incerteses humanes. 'L'incert alberg' és la vida, és el camí. Aquest autor de Benicarló instal·lat a Amposta, despulla un altre cop el seu món personal únic fent una lectura universal de la condició humana, que podria ser també la del lector, una constant en la seva obra com explicava en aquesta entrevista, just després de la publicació d' 'Amors gairebé eterns'. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen el relat.[Editorial Afers | 2016]
'El nostre pitjor enemic' de Jesús Maria Tibau
L'escriptor Jesús Maria Tibau ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb 'El nostre pitjor enemic', la seva primera novel·la. Tibau és conegut pels seus reculls de contes - com comentava en aquesta entrevista -, i tot i que fins ara ha mostrat una tendència al relat curt, emprèn ara una altra aventura amb canvi de metodologia. Tibau ha explicat que una novel·la no és una fet que perseguís, però sí que feia temps que tenia en ment escriure aquesta història. El relat gira al voltant del general exdictador d’un país inconcret que és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables. Un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.
[Cossetània Edicions | 2016]
L'escriptor Jesús Maria Tibau ha guanyat el XXXIII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre amb 'El nostre pitjor enemic', la seva primera novel·la. Tibau és conegut pels seus reculls de contes - com comentava en aquesta entrevista -, i tot i que fins ara ha mostrat una tendència al relat curt, emprèn ara una altra aventura amb canvi de metodologia. Tibau ha explicat que una novel·la no és una fet que perseguís, però sí que feia temps que tenia en ment escriure aquesta història. El relat gira al voltant del general exdictador d’un país inconcret que és traslladat d’incògnit a una illa perduda en l’oceà. La seva vigilància s’encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l’ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l’illa i el llast del passat esdevenen implacables. Un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.[Cossetània Edicions | 2016]
'Vocabulari de la Terra Alta' d'Anton Monner
"Durant aquests quaranta anys he anat localitzant els informants, persones de cada poble que m'han explicat moltes coses, sobretot m'han comunicat el vocabulari propi de professions que ja en aquell moment estaven a punt de desaparèixer, com boters, pastors, abellers, i que ara han desaparegut", comentava l'autor, l’escriptor, polític i historiador Anton Monner en una entrevista amb motiu de la publicació de l’obra ‘Vocabulari de la Terra Alta’, un volum enciclopèdic que recull deu mil paraules a partir de les quals radiografia la història, l’economia i la societat de la comarca. El gran valor d’aquesta obra és la preservació dels mots, la parla i els argots que es van perdent a mesura que perdem antics oficis, tradicions i costums i, sobretot, a mesura que la societat terraltina s’aparta de l’entorn rural i natural que la nodria. Monner ha aprofitat aquest llibre per reivindicar alguns dialectalismes i castellanismes propis que no reconeixen els diccionaris i les institucions lingüístiques oficials i per recollir-hi tots aquells que li són propis a la comarca.
[Experiment Gràfic | 2016]
"Durant aquests quaranta anys he anat localitzant els informants, persones de cada poble que m'han explicat moltes coses, sobretot m'han comunicat el vocabulari propi de professions que ja en aquell moment estaven a punt de desaparèixer, com boters, pastors, abellers, i que ara han desaparegut", comentava l'autor, l’escriptor, polític i historiador Anton Monner en una entrevista amb motiu de la publicació de l’obra ‘Vocabulari de la Terra Alta’, un volum enciclopèdic que recull deu mil paraules a partir de les quals radiografia la història, l’economia i la societat de la comarca. El gran valor d’aquesta obra és la preservació dels mots, la parla i els argots que es van perdent a mesura que perdem antics oficis, tradicions i costums i, sobretot, a mesura que la societat terraltina s’aparta de l’entorn rural i natural que la nodria. Monner ha aprofitat aquest llibre per reivindicar alguns dialectalismes i castellanismes propis que no reconeixen els diccionaris i les institucions lingüístiques oficials i per recollir-hi tots aquells que li són propis a la comarca.[Experiment Gràfic | 2016]
'Terres de l'Ebre i Matarranya. Encisadores' de Vicent Pellicer
“Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos... He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d’immensos camps de fruita dolça. El Delta m’ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat móns de formositat exquisida, que m’il·lusiona de compartir amb vosaltres", diu Vicent Pellicer (Valdealgorfa, Baix Aragó, 1956), un dels màxims exponents de la literatura de natura a les Terres de l'Ebre, per presentar el seu nou llibre on posa el zoom en racons dels Ports. Pellicer ens descobreix els instants més inesperats -com comentava en aquesta entrevista - que ajuden a fer un retrat visual d'unes de les terres que ens són més pròximes.
[Cossetània Edicions | 2016]
“Durant quasi tres primaveres he recorregut pobles, muntanyes, valls, rius, boscos... He tastat pa acabat de fer en forns de llenya amable. He descobert perfums novells d’immensos camps de fruita dolça. El Delta m’ha pintat albades insòlites. He navegat per lleres curulles de cançons seductores. Des de talaies privilegiades he contemplat la frenesia dels sembrats. A boqueta nit, sota la llum inesgotable dels estels que embolcallen aquestes terres, he somiat móns de formositat exquisida, que m’il·lusiona de compartir amb vosaltres", diu Vicent Pellicer (Valdealgorfa, Baix Aragó, 1956), un dels màxims exponents de la literatura de natura a les Terres de l'Ebre, per presentar el seu nou llibre on posa el zoom en racons dels Ports. Pellicer ens descobreix els instants més inesperats -com comentava en aquesta entrevista - que ajuden a fer un retrat visual d'unes de les terres que ens són més pròximes.[Cossetània Edicions | 2016]
'Les fades son calbes' de Cinta Arasa
L'escriptora jesusenca Cinta Arasa va guanyar fa ben poc el premi mèrit de les Lletres Ebrenques 2016. En aquest moment, Arasa va remarcar que en la literatura no és necessari classificar, com comentava en aquesta entrevista. "Jo quan escric no veig una diferència tan gran. Senzillament utilitzes unes eines diferents, però des del meu punt de vista jo escric de temes que m'interessen i m'empenyen a escriure", va assegurar. A 'Les fades són calbes', l'autora ha teixit una història de superació, tendra i divertida. 'Les fades són calbes' crida un dia la Valèria a l’escola. Vol defensar-se i defensar la seva mare. A partir de llavors les dues juguen a inventar-se una història de fades, desitjos i encanteris perquè la malatia que pateix la mare no converteixi cada dia en un dia trist. Potser sí que les fades existeixen… Un exemple claríssim de que la veritat i la mentida són conceptes difícils de copsar. Potser la jove protagonista d'aquest conte diu mentides, o més aviat inventa coses. Arasa, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, és autora de diversos títols de narrativa, principalment per a infants i joves.
[Jollibre GR | 2016]
L'escriptora jesusenca Cinta Arasa va guanyar fa ben poc el premi mèrit de les Lletres Ebrenques 2016. En aquest moment, Arasa va remarcar que en la literatura no és necessari classificar, com comentava en aquesta entrevista. "Jo quan escric no veig una diferència tan gran. Senzillament utilitzes unes eines diferents, però des del meu punt de vista jo escric de temes que m'interessen i m'empenyen a escriure", va assegurar. A 'Les fades són calbes', l'autora ha teixit una història de superació, tendra i divertida. 'Les fades són calbes' crida un dia la Valèria a l’escola. Vol defensar-se i defensar la seva mare. A partir de llavors les dues juguen a inventar-se una història de fades, desitjos i encanteris perquè la malatia que pateix la mare no converteixi cada dia en un dia trist. Potser sí que les fades existeixen… Un exemple claríssim de que la veritat i la mentida són conceptes difícils de copsar. Potser la jove protagonista d'aquest conte diu mentides, o més aviat inventa coses. Arasa, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració, és autora de diversos títols de narrativa, principalment per a infants i joves.[Jollibre GR | 2016]
'Li deien Lola' de Pilar Romera
El coratge d’una dona a la recerca de la veritat. Tornem al concepte de veritat en qüestió. És abril de 1930 a la Ribera d'Ebre, La Dolors–la Lola– és una dona que ha aparegut morta a la vora del riu Ebre. Boada, el seu darrer amant, Ramsès, i el metge del poble, investigaran el cas i reconstruiran la seva vida des de la dura infantesa al poble riberenc, fins al seu exili a una Barcelona que, a les acaballes del segle XIX, intenta desenvolupar-se cap a la modernitat. Del barri de Somorrostro als luxosos salons del Cercle del Liceu, conformaran els escenaris d’una dona que es fa a ella mateixa, que no es resignarà al seu destí i que guardarà un terrible secret durant trenta llargs anys. Romera va néixer el 1968 a Riba-roja d’Ebre. En l’actualitat viu a Barcelona, on es va llicenciar en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 va guanyar el Premi Ribera d’Ebre de novel∙la amb 'L’esperit de vidre', que va ser publicada per El Mèdol. L’any 1997 va publicar 'Dins la boira' a Columna Tresmall. És conductora del festival Poesia des dels Balcons des de l’any 2013.
[Columna Edicions | 2016]
El coratge d’una dona a la recerca de la veritat. Tornem al concepte de veritat en qüestió. És abril de 1930 a la Ribera d'Ebre, La Dolors–la Lola– és una dona que ha aparegut morta a la vora del riu Ebre. Boada, el seu darrer amant, Ramsès, i el metge del poble, investigaran el cas i reconstruiran la seva vida des de la dura infantesa al poble riberenc, fins al seu exili a una Barcelona que, a les acaballes del segle XIX, intenta desenvolupar-se cap a la modernitat. Del barri de Somorrostro als luxosos salons del Cercle del Liceu, conformaran els escenaris d’una dona que es fa a ella mateixa, que no es resignarà al seu destí i que guardarà un terrible secret durant trenta llargs anys. Romera va néixer el 1968 a Riba-roja d’Ebre. En l’actualitat viu a Barcelona, on es va llicenciar en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, on treballa, i va cursar un màster en realització de guions cinematogràfics i televisius a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 va guanyar el Premi Ribera d’Ebre de novel∙la amb 'L’esperit de vidre', que va ser publicada per El Mèdol. L’any 1997 va publicar 'Dins la boira' a Columna Tresmall. És conductora del festival Poesia des dels Balcons des de l’any 2013.[Columna Edicions | 2016]
'El guardià de les Trufes' de Fèlix Edo
És el nou llibre de la col·lecció Museu Vida Rural, d’Editorial Barcino. Després de 'Marges', de Roger Vilà, aquesta és la segona novel·la d’una col·lecció que pretén oferir títols d’interès etnogràfic i literari, que reflexionin sobre el món rural i diversos temes que s’hi relacionen. Leovigild ha desertat de l’exèrcit, durant la Guerra Civil, amb l’objectiu de tornar a casa. En el llarg camí que ha d’afrontar, recorre una naturalesa desfermada que intenta sobreviure als paisatges arrasats i a la civilització en descomposició. En un altre temps, en Lluís i la seua família, tots ells masovers del mas de Forès, viuen i treballen a compàs de les estacions i en contacte amb la terra i les seues entranyes, sense poder restar aliens a les violències que els ha tocat viure. I encara en un altre temps, un dels últims habitants d’un món en extinció conviu amb l’amarga consciència d’aquest final i amb l’estoica resignació per tot el que li ha tocat viure. Resolt a no perdre la independència, tot i que sap que amb ell morirà el seu món, encara li queda un bri d’esperança... Hi planteja un rigorós exercici antropològic que és capaç de reflectir els sotracs de la història i que no està exempt de lirisme. L’obra és una conseqüència de les sèries d’articles temàtics que ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i del Maestrat. Fèlix Edo Tena, nascut el 1981 a Vilafranca (Els Ports), és professor en un institut públic.
[Editorial Barcino | 2016]
És el nou llibre de la col·lecció Museu Vida Rural, d’Editorial Barcino. Després de 'Marges', de Roger Vilà, aquesta és la segona novel·la d’una col·lecció que pretén oferir títols d’interès etnogràfic i literari, que reflexionin sobre el món rural i diversos temes que s’hi relacionen. Leovigild ha desertat de l’exèrcit, durant la Guerra Civil, amb l’objectiu de tornar a casa. En el llarg camí que ha d’afrontar, recorre una naturalesa desfermada que intenta sobreviure als paisatges arrasats i a la civilització en descomposició. En un altre temps, en Lluís i la seua família, tots ells masovers del mas de Forès, viuen i treballen a compàs de les estacions i en contacte amb la terra i les seues entranyes, sense poder restar aliens a les violències que els ha tocat viure. I encara en un altre temps, un dels últims habitants d’un món en extinció conviu amb l’amarga consciència d’aquest final i amb l’estoica resignació per tot el que li ha tocat viure. Resolt a no perdre la independència, tot i que sap que amb ell morirà el seu món, encara li queda un bri d’esperança... Hi planteja un rigorós exercici antropològic que és capaç de reflectir els sotracs de la història i que no està exempt de lirisme. L’obra és una conseqüència de les sèries d’articles temàtics que ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i del Maestrat. Fèlix Edo Tena, nascut el 1981 a Vilafranca (Els Ports), és professor en un institut públic.[Editorial Barcino | 2016]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada