Manel Joan Arinyó, parlarà de "El Quixot"

PER QUÈ LLEGIR

ELS CLÀSSICS?

Dijous, 22 de maig:

Manel Joan Arinyó, parlarà

de El Quixot

Lloc: Saló d’actes de l’IES Sòl-de-Riu

Hora: 17,30

Joan i Arinyó, Manel
Cullera, València 1956

Premis literaris

Amadeu Oller de poesia, 1981: Bateguen els desigs

La Vila Joiosa de poesia, 1981: Ritual

Vila de Catarroja de narrativa, 1982: Examen final

Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa, 1982: Han donat solta als assassins

Ciutat de Cullera, 1982: Terra

La Vila Joiosa de narrativa, 1982: Ritual

25 d'abril de narrativa de la vila de Benissa, 1982: El colp

Vila d'Alaquàs de narrativa, 1984: Tot en ordre

Vila de Canals de narrativa, 1984: La ploranera

Xúquer de narrativa, 1984: Coses de folls

Sant Joan, 1988: Les nits perfumades

Narcís Oller, 1991: Contra sentit

Benvingut Oliver de narrativa de Catarroja, 1993: Na desconeguda

Llibres publicats

Narrativa

El colp . l'autor, 1982

Gris. València: El Cingle, 1985

Coses de folls. Alzira: Ajuntament, 1985

Stress. Barcelona: El Llamp, 1985

Tot en ordre. València: El Cingle, 1985

Mateu, el fill d'en Marc. Barcelona: Empúries, 1987

Nadar i guardar la roba. València: Camacuc, 1991 [infantil]

El llop cento i companyia. València: Camacuc, 1992 [infantil]

Novel·la

Han donat solta als assassins. València: Eliseu Climent / 3i4, 1985

Soldada roja (amb Joan-Francesc Bohigues i Piris). Barcelona: Empúries, 1986

Diari de campanya : el fill d'en Marc a Prada. Barcelona: El Llamp, 1987

En Tit-Hola. Barcelona: Pòrtic, 1988

Les nits perfumades. Barcelona: Ed. 62, 1989

Com la flor blanca. Barcelona: Ed. 62, 1991

Nobel. València: Camacuc, 1993

Contra sentit. Alzira: Bromera, 1994

Na desconeguda. Catarroja: Ajuntament, 1994

Castell absent. Alzira: Germania, 1995

Linda i Roger. Barcelona: Columna, 1997 [juvenil]

Llopcentilàndia mix. València: Camacuc, 1997 [infantil]

Que dur que és ser guapo!. València: Alfaguara - Voramar, 1998 [juvenil]

El cas Torreforta. Alzira: Bromera, 1999

Cubaneta meua (amb Xesco Guillem i Crespo). Barcelona: Columna, 2004

Escuma de mar. Catarroja: Perifèric, 2004

Poesia

Bateguen els desigs. Barcelona: Premi Amadeu Oller, 1981

Crims. Campos: Guaret, 1982

Terra. València: El Cingle, 1983

Octosíl·labs del més enllà. Canals: Ajuntament, 1983

Retaule. València: L'Esquer, 1989

Plany de l'home llop : obra poètica completa. València: Eliseu Climent / 3i4, 1999

Font: http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?nom2=Joan&cerca2=Cercar&quinform=form1&NRegistre=7&idregistre=1989

Ho organitza:

Biblioteca IES Sòl-de-Riu

bibliotecaiesalcanar.blogspot.com

youtube.com/bibliotecaIESAlcanar

Ho patrocina:

Dirección General del Libro Archivos y Bibliotecas

Ministerio de Cultura

Visita alumnat de 6t de Primària del CEIP Joan Bta. Serra

Avui hem rebut l'alumnat de 6t de Primària del CEIP Joan Bta. Serra. Un dels llocs de la visita ha estat la biblioteca. Els hem donat estes informacions:

Accés al catàleg:

http://www.xtec.cat/epergam/biblioteca

L'adreça del bloc:

http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com/

L'àlbum web:

http://youtube.com/bibliotecaIESAlcanar

També saben que poden agafar en préstec llibres de la biblioteca i que l'horari d'atenció al públic és els dijous de 17,30 a 18,30

He dit també que posaria la informació d'un concurs. És aquesta:

Aquest dimecres us proposo des del meu blog Tens un racó dalt de lmón el 56è joc literari. Aquest cop es tracta d'un joc de tipus creatiu on demano un text en primera persona amb una protagonista molt especial. Trobareu les instruccions a la següent adreça:http://jmtibau.blogspot.com/2008/05/56-joc-literari.html

Us animo a participar a tothom i a fer difusió de la iniciativa, especialment al col·lectiu docent per tal que animin els ses alumnes a "jugar" fent literatura. Us recordo que, com tots els mesos, els jocs del mes de maig també tenen premis.

Font: Jesús M. Tibau

Escrit: Tomàs Camacho Molina (Biblioteca IES Sòl-de-Riu)

Poetes de capçalera (1): Marià Lleixà, per Emigdi Subirats

crítics de guàrdia

Marià Lleixà (1964), natural de Mas de Barberans (Montsià), se'ns va descobrir com a poeta amb el poemari "Si véns abans de l'alba" (Ed. Moll, 1992). En el pròleg introductori, el poeta Joan Callau, de l'Ametlla de Mar, ressalta que: "Alguns dels versos de Marià Lleixà posseeixen la intensitat de la vida quan la vida es veu abocada a un desfici imparable - que el porta a exiliar-me del combat dels dies -o a una borratxera de plenitud- tèbia és la tarda sobre la teva espatlla -, i és d'això precisament del que escriu en el seu llibre, indubtablement amb veu de poeta". La poètica de Marià Lleixà es caracteritza pel seu impecable i sobri domini de la llengua i la forma. En principi, es tracta d'una poesia de figuració que gosaríem enquadrar dintre del realisme. Després es precipita cap a una lectura més profunda del món i de la vida. Finalment, encara es projecta cap a l'exploració d'allò inconegut, a partir de l'ús d'imatges i metàfores que ultrapassen el llenguatge discursiu. Els seus poemes sorgeixen mitjançant un magnífic punt d'equilibri entre l'afany personal per aprofundir en el coneixement moral de la vida humana, i la seua inclinació natural cap a un intens lirisme de tipus remembratori. És a dir, els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral del poeta i l'obligació d'aquest mateix cantor de recordar la història del món. Són poemes d'una gran subtilesa de matisos i per això l'autor controla les pautes de lectura a partir d'un originalíssim ritme força sinuós i amb escassa velocitat. Camins d'escata: cal·ligrafia d'una absència (Columna, 1995), el segon poemari, és una autèntica obra mestra, que està dividit en dos parts, que ens presenten un diàleg impossible. La relació difícil entre aquestes dos parts independents ens arriba a través d'un referent clàssic, tal com senyala l'editor rapitenc Emili Rosales al pròleg: "No descobrirem res d'excessivament amagat si advertim que cadascuna d'aquestes dos parts correspon a una veu: Etern rosec que em crema sorgeix de la veu de Penèlope, que veu marxar el seu amor i n'espera febrosament el retorn; El desfici del boomerang és general per la veu d'Ulisses, que viu alhora l'engrescament de l'aventura i l'agulló de l'enyorança". Aquesta obra és constel·lada de referències el món antic grec. La veu poètica cerca un criteri per comprendre la realitat que l'envolta i descobreix que l'única eina de la qual disposa consisteix a interrogar el passat. Aquesta és la funció d'una poesia en la qual... Emigdi Subirats

llegir-ne més: www.llibresebrencs.org

"Pandémica y celeste", de Jaime Gil de Biedma

Este text va dedicat als que vàreu assistir a la conferència d'Albert Roig, el passat 8 de maig. El poema estava ben transcrit, tot i que he pogut veure a la xarxa la versió:
"Para saber de amor, para aprenderlo,"

En tot cas, crec que serà positiu poder llegir el text sencer.

PANDÉMICA Y CELESTE

Quan magnus numerus Libyssae arenae .................................................................. aut quam sidera multa, cum tacet nox, furtiuos hominum uident amores. CATULO, VII

Imagínate ahora que tú y yo muy tarde ya en la noche hablemos de hombre a hombre, finalmente. Imagínatelo, en una de esas noches memorables de rara comunión, con la botella medio vacía, los ceniceros sucios, y después de agotado el tema de la vida. Que te voy a enseñar un corazón, un corazón infiel, Desnudo de cintura para abajo, Hipócrita lector - mon semblable - mon frère! Porque no es la impaciencia del buscador de orgasmo quien me tira del cuerpo hacia otros cuerpos a ser posible jóvenes: Yo persigo también el dulce amor, el tierno amor para dormir al lado y que alegre mi cama al despertarse, cercano como un pájaro. ¡Si yo no puedo desnudarme nunca, si jamás he podido entrar en unos brazos sin sentir -aunque sea nada más que un momento- igual deslumbramiento que a los veinte años!. Para saber de amor, para aprenderle, haber estado solo es necesario. Y es necesario en cuatrocientas noches - con cuatrocientos cuerpos diferentes - haber hecho el amor. Que sus misterios, como dijo el poeta, son del alma, pero un cuerpo es el libro en que se leen. Y por eso me alegro de haberme revolcado sobre la arena gruesa, los dos medio vestidos, Mientras buscaba ese tendón del hombro. Me conmueve el recuerdo de tantas ocasiones... Aquella carretera de montaña y los bien empleados abrazos furtivos y el instante indefenso, de pie, tras el frenazo, pegados a la tapia, cegados por las luces. O aquel atardecer cerca del río desnudos y riéndonos, de hiedra coronados. O aquel portal en Roma en vía del Babuino. y recuerdos de caras y ciudades apenas conocidas, de cuerpos entrevistos, de escaleras sin luz, de camarotes, de bares, de pasajes desiertos, de prostíbulos, y de infinitas casas de baños, de fosos de un castillo. Recuerdos de vosotras, sobre todo, o noches en hoteles de una noche, definitivas noches en pensiones sórdidas, en cuartos recién fríos, noches que devolvéis a vuestros huéspedes un olvidado sabor a sí mismos! La historia en cuerpo y alma, como una imagen rota, de la langueur goutée a ce mal d'être deux. Sin despreciar - alegres como fiesta entre semana - las experiencias de promiscuidad. Aunque sepa que nada me valdrían trabajos de amor disperso si no existiese el verdadero amor. Mi amor, Íntegra imagen de mi vida, sol de las noches mismas que le robo, su juventud, la mía, - música de mi fondo - sonríe aún en la imprecisa gracia de cada cuerpo joven, en cada encuentro anónimo, iluminándolo. Dándole un alma. Y no hay muslos hermosos que no me hagan pensar en sus hermosos muslos cuando nos conocimos, antes de ir a la cama. Ni pasión de una noche de dormida que pueda compararla con la pasión que da el conocimiento, los años de experiencia de nuestro amor. Porque en amor también es importante el tiempo, y dulce, de algún modo, verificar con mano melancólica su perceptible paso por un cuerpo - mientras que basta un gesto familiar en los labios, o la ligera palpitación de un miembro, para hacerme sentir la maravilla de aquella gracia antigua, fugaz como un reflejo. Sobre su piel borrosa, Cuando pasen más años y al final estemos, quiero aplastar los labios invocando la imagen de su cuerpo y de todos los cuerpos que una vez amé aunque fuese un instante, deshechos por el tiempo. Para pedir la fuerza de poder vivir sin belleza, sin fuerza y sin deseo, mientras seguimos juntos hasta morir en paz. Los dos, como dicen que mueren los que han amado mucho. Jaime Gil de Biedma

És per a mi un dels grans poemes amorosos, junt amb "Piedra de sol", d'Octavio Paz.

Associacionisme juvenil

Per a l'alumnat de 2n A d'ESO:

www.gencat.net/justicia/doc/doc_13195388_1.pdf

http://laxarxa.uab.es/doc/estatuts_associacions_juvenils.doc

Orígenes del castellano

http://roble.cnice.mecd.es/msanto1/lengua/1origen.htm

Ortografía castellana

Con un saludo para los alumnos de 2n B d'ESO (2007/2008)

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/