Trinitari Fabregat Chimeno moria a París el 9 d'octubre de 1994. Acabava així una trajectòria vital que començava a Alcanar el 24 de maig de 1912 a la casa familiar del carrer Méndez Núñez, 52 (actual) d'Alcanar.
Portada de l'edició de 1965
Trinitari Fabregat a la seua infantesa mostrà un talent que va reconèixer Mossèn Froilán Beltran que va aconsellar la família de Trinitari que l'enviessen a estudiar al Seminari, no obstant això, la família va decidir que treballés i ho va fer a la botiga de teixits d'Enrique de César, ubicada al carrer Felip Pedrell.
Va viure uns moments de riquesa cultural a Alcanar organitzats al redós de la revista Terra Nostra (1928-1929), que va ser la primera revista publicada en català a Alcanar.
El 1929 marxà a Barcelona amb el seu amic Antonio Colell, atrets per l'Exposició Universal que s'havia organitzat a Barcelona.
Visqué l'efervescència cultural i política republicana i quan es va produir la sublevació de Franco es va apuntar a l'Escola de l'Exèrcit, obtingué la graduació de comandant.
Quan participava a la batalla de Valadredo (22-24 de juliol de 1938) va ser greument ferit. En ser derrotat l'exèrcit republicà, emprengué el camí de l'exili. Passà per diferents camps de refugiats de França, Argelès-sur-Mer, Sant Cebrià, pel vaixell hospital Providence, que estava ancorat davant de la costa de Marsella. Del Providence, el 13 de març de 1939, el van dur al castell Leenhardt de Le Grau du Roi, al Gard, un centre d’acolliment de tots aquells ferits que, encara convalescents, no es trobaven prou restablerts per ingressar als camps de refugiats.
Quan participava a la batalla de Valadredo (22-24 de juliol de 1938) va ser greument ferit. En ser derrotat l'exèrcit republicà, emprengué el camí de l'exili. Passà per diferents camps de refugiats de França, Argelès-sur-Mer, Sant Cebrià, pel vaixell hospital Providence, que estava ancorat davant de la costa de Marsella. Del Providence, el 13 de març de 1939, el van dur al castell Leenhardt de Le Grau du Roi, al Gard, un centre d’acolliment de tots aquells ferits que, encara convalescents, no es trobaven prou restablerts per ingressar als camps de refugiats.
Font: https://p3.storage.canalblog.com/34/70/191594/114164832.jpg
Es va casar amb Odette Vienne i va tindré tres fills: Frédéric, Hervé i Montserrat, van viure a Lorient, a la Bretanya, a Fresnes, i a París, on, a la seua mort, el 9 d'octubre de 1994, va ser enterrat al cementeri de Montparnasse. Quan morí, Agustí Bel Beltran va publicar articles determinants per al coneixement de la biografia de l'autor.
Va escriure la novel·la Jardins ignorats (1965), que va publicar l'editorial Dalmau. La novel·la expressa l'enyorança de la infantesa i d'Alcanar. De fet, està ambientada als anys 20 del s. XX. En el rerafons de la novel·la està Manuel Gibert Miret, un personatge culte i inquiet, que l'inspirà el personatge Raül Moravia.
El 1978 tornà a Alcanar i va ver una xarrada a l'ajuntament i a l'Escola Joan Bta. Serra.
El 1979 se li dedicà la Nit Popular Canareva i s'edità el seu Recull de poesies (1939-1978).
La novel·la va ser reeditada el 1998 per l'Ajuntament d'Alcanar, va ser el número 1 de la col·lecció local L'engolfa. Aquesta edició anava acompanyada per un estudi preliminar d'Àngel Buj Alfara i un Itinerari Literari preparat per Joan Bta. Beltran Reverter i Tomàs Camacho Molina, basada en el capítol XXXIX de la novel·la.
El 2004, amb motiu del 10è aniversari de la mort de l'autor, l'obra es va reeditar (amb una molt curta tirada) per part de l'Ajuntament amb la col·laboració de l'Editorial Emboscall, de Vic.
També es va realitzar la traducció de la novel·la al castellà, amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO coordinats per Tomàs Camacho Molina.
S'organitzà una jornada que va fer balanç del que es coneixia de l'autor fins aquell any. Més tard, al III Congrés d'Història d'Alcanar, Anna Chillida Fibla va publicar un extracte del seu treball de recerca i Andreu Queralt Balagué, una publicació sobre les bases reals sobre les quals se sustentava la novel·la.
L'edifici va ser enderrocat l'any 1970
Es va casar amb Odette Vienne i va tindré tres fills: Frédéric, Hervé i Montserrat, van viure a Lorient, a la Bretanya, a Fresnes, i a París, on, a la seua mort, el 9 d'octubre de 1994, va ser enterrat al cementeri de Montparnasse. Quan morí, Agustí Bel Beltran va publicar articles determinants per al coneixement de la biografia de l'autor.
Foto realitzada per Carles Canetti (2019)
Foto realitzada per Carles Canetti (2019)
El 1978 tornà a Alcanar i va ver una xarrada a l'ajuntament i a l'Escola Joan Bta. Serra.
El 1979 se li dedicà la Nit Popular Canareva i s'edità el seu Recull de poesies (1939-1978).
La novel·la va ser reeditada el 1998 per l'Ajuntament d'Alcanar, va ser el número 1 de la col·lecció local L'engolfa. Aquesta edició anava acompanyada per un estudi preliminar d'Àngel Buj Alfara i un Itinerari Literari preparat per Joan Bta. Beltran Reverter i Tomàs Camacho Molina, basada en el capítol XXXIX de la novel·la.
Trinitari Fabregat al centre assegut amb la marraixa de llautó que es descriu al capítol XXXIX.
A la novel·la es diu Fidel i treballava a la botiga d'Enrique de César.
A la seua esquerra, amb gaiató Manuel Gibert Miret, la persona que va inspirar el personatge de Raúl Moravia a Jardins ignorats
El 2004, amb motiu del 10è aniversari de la mort de l'autor, l'obra es va reeditar (amb una molt curta tirada) per part de l'Ajuntament amb la col·laboració de l'Editorial Emboscall, de Vic.
També es va realitzar la traducció de la novel·la al castellà, amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO coordinats per Tomàs Camacho Molina.
S'organitzà una jornada que va fer balanç del que es coneixia de l'autor fins aquell any. Més tard, al III Congrés d'Història d'Alcanar, Anna Chillida Fibla va publicar un extracte del seu treball de recerca i Andreu Queralt Balagué, una publicació sobre les bases reals sobre les quals se sustentava la novel·la.
Al voltant de l’obra de Trinitari Fabregat s’ha realitzat al llarg dels anys almenys estes activitats:
1978. Xarrada a l’escola Joan Bta. Serra.
1979. Nit popular canareva: presentació del llibre Recull de poesies, 1939-1979.
1998. Reedició de la novel·la Jardins ignorats (1965).
2004. Jornada Trinitari Fabregat
2010. III Congrés d’Història d’Alcanar:
Chillida Fibla, Anna: “Trinitari Fabregat, escriptor d’Alcanar”. (Literatura)
Queralt Balagué, Andreu: “Raül Moravia versus Gibert Miret”. (Literatura)
2012. Correllengua dedicat a Trinitari Fabregat (Casal Aixumara),
amb motiu del centenari del naixement.
2018 - Àngela Buj Alfara presenta la comunicació Jardins ignorats, de Trinitari Fabregat Chimeno. Una excursió toponímica, a Vistabella del Maestrat, a la VI Jornada de la Societat d'Onomàstica.
Font: https://www.onomastica.cat/colloquis/vi-jornada-societat-onomastica-atzeneta-vistabella-del-maestrat-2018/
Font: https://www.onomastica.cat/colloquis/vi-jornada-societat-onomastica-atzeneta-vistabella-del-maestrat-2018/
Actes de commemoració 2019
25è aniversari de la mort de Trinitari Fabregat
40è aniversari del Recull de poemes
55è aniversari de l’edició de Jardins ignorats
14.9.2019 Sopar al verger de la Mestra Gual amb l’obra de Trinitari Fabregat
20 h. S’obriran inscripcions i s’haurà de dir quin text es llegiria (només és
a fi de tindre una previsió d’assistència i participació).
El sopar es va acabar fent a l'interior de la BP Trinitari Fabregat
amb abundant participació del Club de Lectura
20.10.2019, 11 del matí Ruta Trinitari Fabregat per Alcanar
Cartell realitzat per Manel Mas
13.11.2019, 20 h. A la Biblioteca Pública Marcel·lí Domingo, de Tortosa,
a les V Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, amb 4 Segles de Poesia d'Arrel Ebrenca,
xarrada a càrrec de Tomàs Camacho Molina, titulada
"Trinitari Fabregat Chimeno (1912-1994): Una poesia amb temps i espai"
17.11.2019, 8,30 Ruta pel Montsià basada en el capítol XXXIX de Jardins ignorats.
Trobada de cotxes al centre Cívic d’Alcanar. Amb el guiatge de Joan Bta. Beltran Reverter
