1. Introducció / Justificació
La lectura i l’escriptura són dos dels eixos vertebradors de l’aprenentatge, l’acció educativa ha de garantir l’assoliment d’estes destreses amb els nivells que corresponen a les respectives etapes.
És ben cert que la lectura i l’escriptura són presents a la major part de les activitats que es realitzen a un centre educatiu, l’objectiu d’un PLEC és deixar constància d’estes actuacions i de desenvolupar l’acció del conjunt de la millor manera possible, i sempre d’una manera coherent i coordinada.
El Pla de Lectura de Centre és el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies per aprofitar tot el potencial dels centres educatius i per promoure:
- l’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;
- l’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta, com la capacitat de discernir críticament la informació vehiculada per textos de diferents tipus i registres, i com a aprenentatge de la gestió del coneixement. Suposa una lectura extensiva i implica totes les àrees del currículum;
- el gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
- i la formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines tècniques i metodològiques de les diferents formes d’accés, tant a la lectura com a font d’informació, com a la lectura com a font de gaudi. Suposa una formació específica en el si de la biblioteca escolar.
El Pla de lectura és una oportunitat perquè els centres educatius esdevinguen contextos de lectura, escriptura i aprenentatge, oberts a tots els textos i als formats diversos en què es presenta la informació:
- La lectura de textos continus i discontinus.
- La lectura en codis diversos.
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
El Pla de Lectura de Centre ha de ser una eina per acostar-se a la lectura amb una mirada més àmplia, que implica tots els docents de totes les etapes; per vincular l’aprenentatge de la lectura al treball curricular i disciplinar i al gust per llegir no solament a la ficció, sinó també al gust per conèixer i saber.
Per aconseguir tots els beneficis de la lectura i del Pla de Lectura de Centre, és imprescindible que cada ensenyant assumisca que la lectura forma part dels objectius i continguts de totes i cadascuna de les àrees del currículum. Això no vol dir que necessàriament s’haja de desenvolupar estratègies concretes per assolir els objectius marcats, sinó que vol dir també aprofitar la tasca docent que ja s’està portant a terme en el centre, coordinar-la i gestionar-la, així com seqüenciar-la perquè esdevinga una inèrcia, mai rutinària, en la gestió i desenvolupament de les activitats del centre.
Tenint sempre present, a més, que s’ha de treballar des del centre educatiu amb la col•laboració activa de les famílies (AMPAS) i d’altres institucions com poden ser les biblioteques públiques i les administracions (plans d’entorns, plans municipals...).
El Pla de Lectura de Centre ha d’esdevindre un compromís adquirit i assumit per tot el centre educatiu. Un compromís cap al desenvolupament ple de l’alumnat per la lectura, amb objectius programats, seqüenciats en el temps i assolibles a partir d’estratègies graduades coherentment. No podem oblidar que a l’horitzó hi ha l’assoliment d’una societat plenament lectora, un conjunt de persones menys vulnerables i més crítiques amb tot allò que passa al seu entorn.
Marc Legal:
A continuació s’expliciten aquells articles del nou currículum (Decret 142/2007, i 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria) que sostenen legalment la necessitat de disseny d’un Pla de Lectura de Centre.
Annex 1 (Pàg. 21827)
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):
Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
a. A través de les llengües
b. A través de les altres àrees
c. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (Pàg. 21870)
Article 2
Finalitat
2.1 La finalitat de l'educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a l'escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l'autonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d'estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l'afectivitat de
tots els nois i les noies.
2.2 L'educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel•lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l'alumnat i on predomini l'èxit escolar, i l'equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.
Capítol 2
Currículum
Article 6
6.1 S'entén per currículum de l'educació secundària obligatòria el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquesta etapa.
Article 7
Competències bàsiques
7.1 S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.
7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per l'adquisició dels objectius educatius de l'etapa.
Annex 1
Competències bàsiques
Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents (en totes elles la lectura incideix de forma important):
Competències transversals:
Les competències comunicatives:
1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
2. Competències artística i cultural
Les competències metodològiques:
3. Tractament de la informació i competència digital
4. Competència matemàtica
5. Competència d'aprendre a aprendre
Les competències personals:
6. Competència d'autonomia i iniciativa personal
Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:
7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
8. Competència social i ciutadana
El PLEC concreta i especifica estratègies per desenvolupar i cohesionar aquestes competències transversals a través de:
d. A través de les llengües
e. A través de les altres àrees
f. A través de les relacions més enllà de l’àmbit educatiu reglat.
Annex 2
Currículum de l'educació secundària obligatòria
d.) Àmbit de llengües
(Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengües estrangeres)
Objectius
Les matèries de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengües estrangeres de l'educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
6. Utilitzar amb autonomia i esperit crític els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos i per participar en la vida social.
7. Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o audiovisualment, de manera coherent i adequada als contextos acadèmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
8. Escoltar i comprendre informació general i específica, i expressar-se i interactuar en llengua estrangera en situacions habituals de comunicació adoptant una actitud adequada, participativa, oberta i respectuosa i amb un cert nivell d'autonomia.
9. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l'activitat acadèmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, d'enriquiment personal i de coneixement d'un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors.
Recollim algunes de les disposicions vigents que fan referència a la lectura.
DECRET 182/2002, de 25 de juny, pel qual es modifiquen el Decret 82/1996, de 5
de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el
Decret 22/1999, de 9 de febrer, pel qual s'adequa l'organització dels ensenyaments
de batxillerat al règim nocturn
__________
Article 4
Les diferents modalitats del batxillerat tindran com a finalitat que l'alumne/a, en acabar-lo, assoleixi les capacitats següents:
3. Desenvolupar i consolidar la sensibilitat literària i artística com a font de formació i enriquiment cultural
9. Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.
Article 17
Cal que en el currículum de les diferents matèries hi hagi alguns continguts procedimentals que ajudin l'alumnat a saber realitzar un treball de recerca. Els alumnes han de desenvolupar la capacitat de recerca adient al nivell d'estudis que estan cursant, exercint-la en les diferents matèries. Per la importància que té aquesta capacitat i pel caràcter interdisciplinari que pot suposar, els alumnes han de realitzar un treball de recerca, preferentment al darrer curs, al qual s'assignaran 2 crèdits.
Annex 1
Matèries comunes
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
D'altra banda, l'edat vivencial dels nois i de les noies també fa necessari d'oferir-los possibilitats de conèixer a fons obres literàries que els ajudin a definir la seva sensibilitat, a conèixer-ne d'altres o a millorar l'expressió de sentiments, vivències o experiències personals. És aquesta la primera raó que ha mogut a incloure en el currículum continguts relacionats amb la literatura. L'altra raó és proporcionar a l'alumnat, mitjançant la pràctica lectora, l'anàlisi i la reflexió, uns elements bàsics perquè, un cop acabat el cicle, tingui l'autonomia suficient per llegir amb interès i profit, per comprendre i, si cal, valorar críticament el discurs literari.
La diferència amb el nivell anterior caldrà establir-la en dos punts: el tipus de textos amb què es treballarà i el treball que s’hi farà. I això és vàlid, tant per als continguts de llengua com per als de llengua i societat i els de literatura. Els textos d’aquest nivell, en qualsevol camp, han de ser adequats a la capacitat i maduració de l’alumnat i al que se li demana des de les altres àrees: registre formal, estructura lògica, coherència, ordenació de les idees, correcció, etc. D’altra banda, el món actual, en constant evolució, exigeix un domini de les noves tècniques de recerca i selecció de la informació: les bases de dades, CD-ROM, Internet, així com l’ús del processador de textos i els mitjans tecnològics de presentació.
Objectius generals
2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades.
4. Comprendre textos escrits de caràcter formal, literaris o no.
13. Analitzar, comparar i interpretar textos literaris en prosa, en vers o teatrals.
15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.
3.2.3. Centre educatiu
b. Projecte curricular de centre / lingüístic.
En aquest punt caldrà incloure aquells elements dels documents de gestió del centre, el Projecte curricular i el Projecte lingüístic, que fan referència de forma explícita a la lectura.
c. Responsabilitat del claustre i/o departaments i/o coordinació de cicles.
Es responsabilitat del professorat de cada nivell l’establir les estratègies de lectura, accés a la societat del coneixement i la informació, ús de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació que utilitzarà.
Els departaments vetllaran per la gradació i coherència de les estratègies proposades, proposarà activitats i fórmules de millora.
Les reunions de cicles canalitzaran les propostes fetes des de la biblioteca i plantejaran propostes a la biblioteca.
d. Funció de biblioteca escolar “ puntedu” / responsable
S’ha de considerar un càrrec de coordinació amb possibilitat de participar de la reunió de Caps de Departament. Una de les funcions d’esta reunió seria la de constituir-se en Comissió de Biblioteca.
Funcions específiques del coordinador de biblioteca:
Catalogació de tots els documents que arriben al centre: llibres, vídeos, CDRoms, etc...
Recollir les propostes d’adquisició de llibres que es realitzaran des dels diferents departaments.
Filtratge de les peticions: veure les que poden ser resoltes per préstec interbibliotecari i institucional amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, d’Alcanar.
Realització de la comanda previ acord pressupostari.
A banda de la petició general es tindrà en compte:
a) Adquisició de novetats locals.
b) Novetats diada de Sant Jordi.
c) Assistència a les fires del llibre ebrenc: Jesús-Tortosa, a l’abril, i a la Fira del llibre ebrenc a Móra d’Ebre, normalment la 1a setmana de juny, per a l’adquisició de novetats intercomarcals.
d) Elaborar el programa anual d’actuacions en base a este esquema:
Normativa d’ús de la biblioteca.
Pressupost.
Adquisicions.
Participació al Festival de Nadal, edició dels vídeos.
Activitats de la Diada de Sant Jordi: l’apartat central serà el Certamen de Recitació Poètica “Elena Monroig Ferreres”.
Col•laboració amb la Setmana Cultural: Visita d’escriptors i escriptores, a proposta del Departament de Llengües i atenent als diferents programes de subvenció.
Publicació de la normativa d’ús de la biblioteca durant el treball de síntesi.
Relació amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat relativa al treball de síntesi: se’ls ha de facilitar una còpia perquè puguen fer una orientació bibliogràfica i documental adequada.
Orientació bibliogràfica i documental a l’alumnat de 2n de Batxillerat en el treball de recerca.
Publicació a La Revista de la memòria de les activitats realitzades amb la seua valoració corresponent.
e) Control del préstec i el maquinari:
El sistema de préstec és manual, mitjançant un llistat, que permet un cert grau d’autonomia en l’ús dels documents de la biblioteca. És important el registre de tot document que surt, per a tindre una notícia estadística i per al control.
f) Manteniment de les plataformes de divulgació de les activitats de biblioteca: bloc, Youtube, Slideshare,...
g) Impulsarà el projecte de Biblioteca d’Aula.
2. Objectius generals (del PLEC i del PCC)
(Objectius generals que el centre es planteja en relació al PLEC i al Projecte Curricular).
3. Anàlisi prèvia de l’entorn
(Relació dels resultats de l’anàlisi prèvia que marcarà el punt de partida de cada centre a
l’hora d’elaborar el PLEC. Veure l’apartat <
d’aplicació del PLEC, pag. 19-20 ).
En La Revista de l’IES s’ha anat publicitant a la secció “La biblioteca informa...” de les novetats i les activitats desenvolupades. De manera que podem tindre un estudi força acurat dels llibres registrats, dels prestats, dels escriptors i escriptores que ens han visitat, dels concursos als quals hem fomentat la participació i, finalment, el nostre projecte de biblioteca escolar puntedu, presentat el curs 2004-2005 assenyalava el calendari d’actuacions previstes.
S’ha de fer notar que algun dels objectius, amb la dedicació horària disponible, són impossibles d’assolir i que molts d’ells s’han realitzat amb força hores de dedicació a banda de les oficialment destinades. No és esta una situació ideal ja que les coses que es deixen a la voluntat, la voluntat pot deixar de fer-les.
Caldria una enquesta per avaluar el grau de coneixement i d’ús per part de tota la comunitat educativa de la biblioteca escolar puntedu.
Tenim una sèrie de dades objectives, tot i que no fiables del tot, el registre de préstecs manual, el propi catàleg i la seua evolució, el nombre d’escrits publicats al bloc de la biblioteca, el nombre d’àlbums web, els vídeos pujats al Youtube, l’espai dedicat a Slideshare,... És important destacar que estos espais s’han compartit, sobretot, amb la coordinació de serveis i estan adequadament publicitats a la web del centre. S’ha d’indicar que la majoria d’estos espais contemplen la possibilitat de subscripció, de manera que no caldria informar personalment de les novetats que es van produint. Tot i això, en moments determinats s’ha fet una tramesa de correu electrònic al personal del centre per donar una informació més ràpida i directa, però és un mitjà del qual no s’ha d’abusar i, per altra banda, també cal dubtar de la seua eficàcia.
S’han establert mecanismes de relació amb els CEIPs del municipi: la visita al centre que fa en setmana cultural (mes de maig) l’Escola Joan Bta. Serra i la informació penjada al Youtube sobre el funcionament i les activitats de la Biblioteca de l’Institut, que serveix perquè l’alumnat de l’Escola El Marjal, de les Cases d’Alcanar, puga realitzar una visita virtual.
Un altre capítol és el de la col•laboració amb la Biblioteca Pública Trinitari Fabregat, que s’ha d’agrair i que té un important significat econòmic pel que representa d’estalvi i de rendibilitat dels recursos. Difusió mútua de les respectives activitats, préstec institucional, campanyes i activitats conjuntes, etc...
4. L’aprenentatge de la lectura
a. Definició
Entès com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora, com una ampliació de la capacitat de llegir textos cada cop més complexos, i com a una necessitat de superació i d’esforç en la lectura. Suposa, principalment, una lectura intensiva i implica principalment la classe de llengua i de literatura. Cal recordar que ”aprenentatge de la lectura no és únicament sinònim de “iniciació en el món de l’escrit.”;
b. Objectius
- La lectura de diversa tipologia textual.
- La lectura en diverses llengües.
- La lectura amb finalitats diverses.
- La lectura crítica davant la publicitat i el foment al consum.
c. Activitats
Anàlisi de l’estructura de diferents tipus de text: expositius, argumentatius, instructius,...
Producció de textos propis de diferents tipologies seguint uns pasos concrets.
d. Avaluació
Capacitat per a identificar diferents tipus de textos i els seus components.
5. L’aprenentatge a través de la lectura
a. Definició
La lectura és imprescindible per a aconseguir assolir uns coneixements, en primer lloc, mecànica, i en segon lloc, i definitiu, a l’educació secundària i postobligatòria, comprensiva. De manera que es puguen integrar els coneixements en una xarxa de relacions útils per a donar respostes adequades en diferents situacions.
b. Objectius
c. Activitats
d. Avaluació
6. El gust per llegir
a. Definició
És l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi, com a descobriment d’unes il•limitades possibilitats d’oci, i com a expressió i formació del gust personal i del desig lector propi. Suposa una lectura en llibertat i implica, principalment, la dinamització de la biblioteca;
b. Objectius
Lectura de com a mínim un llibre per trimestre per a cadascuna de les llengües. Els llibres proposats pels diferents departaments haurien de contemplar variació de gèneres, obres d’autors de l’entorn més proper i lliure elecció.
c. Activitats
Variades i adequades al nivell.
Per exemple:
1r Cicle: Fitxa tècnica del llibre, breu resum i opinió personal
2n Cicle: Estudi dels diferents elements lingüístics i literaris dels llibres llegits.
Batxillerat: Anàlisi profunda de l’obra, assaig curt.
d. Avaluació
Treballs escrits, exposicions orals, presentació mural, que demostre el grau d’implicació, integració i assimilació d’allò que s’ha llegit.
7. La formació d’usuaris
a. Definició
La formació d’usuaris és la destinada a que l’alumnat, el professorat i la resta de la comunitat educativa conega els serveis de la biblioteca escolar i com accedir-hi.
b. Objectius
Utilitzar l’espai de la biblioteca i els seus materials en totes les seues possibilitats el màxim possible.
c. Activitats
Visita a la biblioteca de l’alumnat de 6è de Primària de l’Escola Joan Bta. Serra un dia de la Setmana Cultural.
Localització a l’edifici, presentació de l’espai, distribució segons la CDU. Elements per a identificar i localitzar els llibres: número de registre, teixell, signatura,...
Accés al catàleg: http://aplitic.xtec.cat/epergam/web/biblioteca.jsp?codi=43007087
Accessos al bloc i als diferents elements de comunicació de la biblioteca escolar.
http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com
Per a l’Escola El Marjal de les Cases d’Alcanar s’ha preparat una visita virtual mitjançant el Youtube.
Per al professorat: informació a l’inici de curs, llistat de préstec, normes de la biblioteca,...
Per al professorat de guàrdia de biblioteca: caldria plantejar-se compartir alguna de les tasques de la coordinació de biblioteca: segellar, registre, teixells, distribució, préstec,...
d. Avaluació
Nombre de préstecs realitzats, consultes realitzades a Internet, utilització de la biblioteca com a espai d’aprenentage,
8. Recursos: BE, B d’aula, TIC, BP, implicació familiar, etc.
L’espai biblioteca està situat a la 1a planta, l’ubicació inicial era a la planta baixa de l’edifici, per necessitats d’espai la biblioteca va ser reduïda a la meitat per a poder fer una aula.
A l’ampliació del centre es plantejarà la reubicació a primera planta i seguint els estàndars i directrius de les biblioteques escolars.
S’ha plantejat el projecte Biblioteca d’Aula (veure missatge d’inici de curs):
Dotació inicial:
Cada aula està dotada amb una Petita Enciclopèdia Catalana, edició de 2008-2009 i un exemplar del Pequeño Larousse, edició de 2008.
L’alumnat incorporarà, de manera voluntària, els seus diccionaris de català, castellà i altres llengües. D’aquesta manera els tenim a disposició a les classes i quan acaba el curs o quan el necessiten el prenen cap a casa.
També incorporarà llibres de lectura, en diferents llengües, per a poder comptar amb una biblioteca d’uns 20 a 30 exemplars, amb les aportacions de l’alumnat.
La biblioteca també, si és possible, facilitarà alguns exemplars de llibres a cada aula.
Gestió:
Es destinarà una sessió de tutoria a realitzar el cartell de la biblioteca d’aula. L’alumnat escollirà el que crega més adient. Es farà una exposició amb els cartells escollits i es triarà el millor del centre, l’autor o autora rebrà un premi al Festival de Nadal 2009.
Del control de la dotació inicial més exemplars de la biblioteca s’encarregarà el coordinador de biblioteca.
Del control de diccionaris i exemplars d’alumnat el tutor o tutora auxiliat/da per l’alumnat encarregat.
La biblioteca està dotada de 3 ordinadors a disposició d’alumnat i professorat i un per a l’administració (que, eventualment, podrà utilitzar professorat i alumnat, amb la supervisió del professorat encarregat).
També està equipat amb una impressora multifunció. Com els consumibles són molt cars es recomana que l’ús siga mínim.
9. Formació del professorat
La formació del professorat es realitzarà mitjançant una reunió informativa a l’inici de curs i mitjançant un missatge que informarà del programa de la biblioteca per al curs que comença.
10. Difusió del Pla de Lectura de Centre
El PLEC es publicitarà per tot els mitjans possibles: bloc de la biblioteca (http://bibliotecaiesalcanar.blogspot.com)
Mitjans de comunicació local: Butlletí Alcanar i Alcanar Ràdio.
Amb els espais compartits amb la Coordinació de Serveis:
http://www.youtube.com/BibliotecaIESAlcanar
http://www.slideshare.net/
http://picasaweb.google.es/tcamachomol
http://picasaweb.google.es/bibliotecaiesalcanar
http://picasaweb.google.es/webiesalcanar
Publicació a la secció “La biblioteca informa” a la revista del centre, publicació de caràcter anual.
Visita de l’alumnat de sext del CEIP Joan Bta. Serra, d’Alcanar, a la Setmana Cultural, al maig.
Informació al Claustre i al Consell Escolar.
Mural d’Invitació a la Lectura al “Racó de Lectura” del bar de l’IES.
Presència i relació amb les Jornades de Biblioteques Escolars i xarxes de biblioteques del Montsià, Terres de l’Ebre i Grup Bibliomèdia de la Federació de MRPs de Catalunya.
Publicació d’articles a la revista Recapte, de l’MRP Terres de l’Ebre.
Presència al catàleg de biblioteques escolars de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez:
http://62.81.205.118/bibes/bibliotecasescolares/verficha.php?c_biblioteca_id=269&prov=43&comu=1&pais=724
11. Avaluació, revisió i propostes de millora
Al claustre de final de curs es donarà la informació de les activitats dutes a terme, de deficiències detectades i de les propostes de millora de cara al curs següent.
S’entén que durant tot el curs es poden fer propostes de millora i plantejar canvis en la programació de la biblioteca, quan així ho aconsellen les circumstàncies.
La informació detallada apareixerà a la secció “La biblioteca informa”, de La Revista.
(Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)
Canvis:
Dimecres, de 10,30-11,30 Tomàs Camacho estarà a l'aula 25 i a la biblioteca hi haurà l'optativa de Maria José Galán
Dades ocupació de la biblioteca: 19 hores
Disponibles: 18 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada