Manel Joan Arinyó ens delecta amb una nova obra. En este cas es tracta d'un llibre memorialístic, els records de l'autor en relació amb la dedicació a l'escriptura. No cal dir-ho és autobiogràfica, és a dir, de ficció, l'elaboració el convertix en una obra ben bastida i plena d'humor, de l'humor més sa: el del que és capaç de riure-se'un d'un mateix.
És també una obra crítica respecte al món dels escriptors i les editorials, i un recorregut per la difícil situació de l'edició en català al País Valencià.
L'obra ve avalada pel Premi Sagunt, un premi que se sol bastir amb obres de qualitat, i que té una nombrosa concurrència.
Finalment, un encert més, està editada per Onada Edicions, de Benicarló, una clara aposta per la qualitat, al nostre territori.
Com a lector recordem les bones estones passades amb: Cubaneta meua (escrita amb Xesco Guillem); Com la flor blanca; Les nits perfumades; La màscara de l'amor; MP, una vida de llegenda; Les màgiques nits de Prada; i no tan bones, per la duresa de la temàtica: ¿Quién mató a Eva? i 10.193, escuma de mar.
I les bones estones passades escoltant-lo comptar llegendes urbanes o parlar d'El Quixot.
Comentari: Tomàs Camacho Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada